La Vanguardia (Català-1ª edició)
JOSEP GISBERT
El model de finançament autonòmic vigent té una antiguitat de dotze anys. El va aprovar el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) el 15 de juliol del 2009, amb efecte retroactiu des de l’1 de gener, i està pendent d’una revisió que s’havia d’haver produït fa temps. Una reforma que moltes autonomies han demanat amb insistència i sense èxit, malgrat les promeses dels successius governs. L’última, la de l’actual executiu, que ha posat fil a l’agulla per a la revisió d’un sistema caduc els propers mesos.
El Ministeri d’Hisenda, que dirigeix María Jesús Montero, és l’encarregat de dur-lo a terme i ho fa amb la voluntat “expressada per la mateixa ministra que aquest any s’avançarà tant com sigui possible”, segons han explicat fonts del ministeri a La Vanguardia. En realitat, “la reforma del finançament autonòmic és una prioritat d’aquest Govern” i ara “des del ministeri s’està treballant en la determinació dels criteris” que hauran de guiar la revisió. Per això, Hisenda té a sobre de la taula, entre altres documents, l’informe que la comissió d’experts va elaborar el juliol del 2017, a petició del govern espanyol, llavors presidit per Mariano Rajoy, que el va guardar en un calaix, però que és un bon punt de partida.
En aquella comissió d’experts no hi va participar Catalunya, que el 2017 estava embrancada en el procés que va culminar amb la declaració d’independència del Parlament del 27-O i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. El govern de JxSí (CDC i ERC) considerava llavors que les seves prioritats eren d’altres, i això que les queixes per la insuficiència del model de finançament autonòmic venien de lluny. Un model vigent des del 2009, negociat en aplicació del que establia el nou Estatut, encara no retallat pel Tribunal Constitucional. El conseller d’Economia d’aquella època era Antoni Castells, membre del gabinet tripartit format per PSC, ERC i ICV i presidit per José Montilla, i en l’etapa inicial de la negociació, a mitjans del 2008, va comptar fins i tot amb el suport de CiU, que era a l’oposició.
La sintonia, tot i això, va durar poc. El nou finançament autonòmic havia d’estar acordat dos anys després de l’entrada en vigor de l’Estatut, això és el 9 d’agost del 2008, però no va ser així. CiU va aprofitar l’incompliment per desmarcar-se i responsabilitzar el tripartit de la situació, mentre el govern de la Generalitat atribuïa al govern espanyol tota la culpa del desacord. Amb un any de retard, el 15 de juliol del 2009 va arribar un acord