La Vanguardia (Català-1ª edició)
València s’alia amb les Balears i Andalusia, que exigeixen un canvi de sistema
Ximo Puig lidera la reclamació sota la pressió dels seus aliats i de l’oposició
Tots els eixos discursius del president valencià, Ximo Puig, des que va assolir la presidència de la Generalitat Valenciana han pivotat sobre l’exigència d’un canvi en el model de finançament autonòmic per resoldre la falta de recursos que pateixen els valencians. I la tardança del Govern de Pedro Sánchez a donar una resposta efectiva ha ofert a Ximo Puig no pocs problemes amb els seus socis de Compromís, que exigeixen ja mobilitzacions als carrers i, més recentment, amb l’oposició del PP, que ara lidera Carlos Mazón.
El president valencià ha intentat, per tots els mitjans i des de la lleialtat al Govern espanyol, que es presentés una resposta que encara no ha arribat. Per això ha decidit reforçar l’exigència buscant complicitats amb altres autonomies infrafinançades com les Balears o Andalusia.
Fa dues setmanes, a la cimera que va mantenir amb Francina Armengol a Mallorca, es va acordar treballar conjuntament perquè el Govern espanyol fos sensible per buscar una solució ràpida. “Canviar el model és un objectiu irrenunciable ”, va afirmar Puig.
També aquest divendres, el conseller d’Hisenda valencià, Vicent Soler, va mantenir una reunió a València amb el seu homòleg andalús, Juan Bravo Baena, del PP, per buscar complicitats amb què pressionar Madrid i preparar la cita del setembre entre Ximo Puig i Juan Moreno Bonilla, que ha incorporat també al seu relat polític la urgència del canvi de model de finançament.
A Ximo Puig també li agradaria sumar a Catalunya en aquest objectiu però entén que, fins ara, l’Executiu de Pere Aragonès busca una via unilateral, va per lliure.
Segons fonts dels executius valencià i balear, la suma de Catalunya en aquesta plataforma d’autonomies infrafinançades ajudaria que la Comunitat Valenciana i les Balears tinguessin aviat una solució. Des de l’entorn de Ximo Puig no s’ha ocultat mai que el procés ha dificultat una solució cap a un nou model.
Qui sí que dona valor a aquestes aliances entre autonomies, després que Aragonès hagi rebutjat assistir a la Conferència de Presidents del 30 de juliol a Salamanca és el líder del PSC, Salvador Illa, que precisament avui viatja amb la portaveu parlamentària Alícia Romero, a València.
Illa es reunirà amb Ximo Puig, després tots dos mantindran una trobada amb l’Associació Valenciana d’Empresaris.
No han estat poques les ocasions en què Pedro Sánchez s’ha compromès en públic davant el president valencià a resoldre aquest problema. I fins i tot el Congrés va acordar recentment, a petició de Compromís, que el Govern espanyol presentés un document abans que finalitzi aquest any. Però recentment la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va traslladar a les forces polítiques valencianes que no hi havia prou consens al Congrés, i menys encara al PP, per poder plantejar una alternativa al model del 2009.
En tot aquest temps, l’executiu valencià s’ha carregat de raons a partir dels informes del grup d’experts de les Corts Valencianes, de l’Institut Valencià d’Investigació Econòmica, IVIE, de l’elaborat pel BBVA el 2017 dirigit per Ángel de la Fuente, director Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea) i fins i tot del Banc d’Espanya. Amb una conclusió comuna: la Comunitat Valenciana és avui l’autonomia més mal finançada de l’Estat. O com sol recordar la vicepresidenta Mónica Oltra: “Som l’única autonomia pobra que aporta com si fos rica”.
Com a dades bàsiques: cada valencià rep un 10% menys finançament que la mitjana espanyola en el grup de les autonomies de règim general; i un 27% en les de règim foral. Una realitat que va provocar que, com a exemple, el 2018 la Comunitat Valenciana percebés gairebé 1.400 milions d’euros menys del que es correspon per pes poblacional per donar cobertura als seus serveis públics essencials.
Aquest infrafinançament ha provocat que la Comunitat Valenciana hagi necessitat durant anys del Fons de Liquiditat Autonòmica, (FLA) per poder sufragar el cost dels serveis públics vitals com la Sanitat, l’Educació o els Serveis Socials. Amb una conseqüència greu: en aquests moments el deute de l’administració valenciana s’acosta als 50.000 milions.
En el cas valencià, a més, l’infrafinançament s’ha integrat a les prioritats de tots els sectors econòmics i socials, que juntament amb els partit polítics van formar la coneguda com a Plataforma per un Finançament Just. És liderada per la patronal Confederació Empresarial Valenciana, CEV i pels sindicats UGT i CC.OO., i la integren tots els partits de l’arc parlamentari valencià excepte Vox. El PP s’havia negat a formar part de la plataforma durant anys, però el seu nou líder, Carlos Mazón, va decidir dijous integrar-se i participar en les mobilitzacions.
El PP vol arrabassar a Ximo Puig el lideratge de l’exigència, cosa que ocasionaria un gran problema al PSPV i als seus socis de Compromís i Unides Podem, tot i que la seva proposta per recuperar el model del 2002, amb el govern de José María Aznar, no ha estat ben acollida.
La indefinició del Govern espanyol ha esperonat Compromís contra el PSOE i, indirectament, contra el que valoren com a falta de capacitat de pressió de Ximo Puig sobre Pedro Sánchez. La batalla pel finançament condicionarà greument la política valenciana a dos anys d’esgotar la legislatura. Ximo Puig necessita una resposta clara del Govern espanyol, un compromís que no el debiliti davant l’oposició.c
El polític valencià, que avui es reunirà amb Salvador Illa, lamenta que Catalunya no se sumi a la reivindicació
L’infrafinançament ha provocat que l’autonomia valenciana arrossegui un deute de 50.000 milions
Xoc de trens entre el Tribunal Constitucional i el Govern per l’estat d’alarma; entre el president del Govern i el Tribunal de Comptes pels avals exigits als membres de la Generalitat; entre l’Executiu i el Tribunal Suprem pels indults; entre PP, PSOE i Poder Judicial per la renovació de Consell General; entre els magistrats del Tribunal Constitucional... I tot això amanit amb un ús desproporcionat de la justícia per part de Vox, l’única formació que sembla treure partit de la situació.
La divisió dels tres poders –la base de l’Estat modern– sembla estar en dubte en aquests últims episodis i cada vegada són més les veus que reclamen una tornada al sentit comú.
“Sortim d’aquesta lluita de trinxeres”. Aquesta frase es repeteix des de diversos sectors polítics i judicials amb sensibilitats ideològiques dispars.
L’última sentència del Tribunal Constitucional que declara nul el confinament domiciliari és el millor exemple de la situació que s’està vivint.
El tribunal ha tirat endavant el seu text totalment dividit –per sis vots a cinc– i amb pronunciaments contraris –alguns d’ells duríssims– que arriben a acusar els seus companys d’elaborar arguments més propis de “juristes de saló” que d’intèrprets de la Constitució.
La sentència surt endavant amb un vot de diferència i el Govern no triga a reaccionar. Ministres que llancen crítiques velades –i no tan velades– al tribunal. Tot això ocasiona un desprestigi d’una institució clau de l’Estat.
I a això s’hi afegeix, com a colofó, que la sentència és el resultat d’un recurs interposat pel partit de la ultradreta Vox, que “li dona ales per continuar atacant el Govern i les institucions, instrumentalitzant els tribunals de manera política al recórrer per sistema les lleis que tira endavant el Govern”, adverteix una font judicial. “Cal diluir l’alt voltatge que ho impregna tot”, reclama “preocupat” un dirigent polític socialista.
Les tensions entre els diversos poders s’amplifiquen a un ritme alarmant. “Això és un Estat de dret. Cal fer un esforç per no
“Cal diluir l’alt voltatge que ho impregna tot”, diu un dirigent que adverteix de la tensió entre poders
perdre el respecte”, argumenta un membre del Tribunal Suprem que reconeix que aquest xoc està provocat “per una falta de seny”, al·legant també faltes de respecte personals. “Cal ser més solidari i comprensiu”, demanen des del poder executiu. “Algú ha de donar un crit i posar seny i assossec entre aquells que ocupen càrrecs institucionals”, apunten des del Poder Judicial.
Un altre episodi d’aquests desacords ha estat tota la polèmica dels indults. Una corrosió que comença amb el Govern de Mariano Rajoy: el Suprem ja va lamentar al seu dia que l’Executiu no resolgués políticament el problema del procés. Al final, tot el focus i la pressió va recaure en l’Alt Tribunal que va liquidar l’assumpte amb una sentència per sedició que –com temen en el propi tribunal– pot ser posada en qüestió a Europa amb arguments que alimenta el debat intern a Espanya.
Amb el canvi de Govern, en la seva potestat, l’Executiu va decidir concedir els indults als líders independentistes. Pedro Sánchez va preparar el terreny i una declaració que va caure com una bomba en l’epicentre del tribunal. “La revenja no és un valor constitucional”.
Un dia després, el Suprem feia un dur informe en contra dels indults i acusava l’Executiu de fabricar una mena d’“autoindults”.
Des del Govern s’acusa entre bambolines a l’Alt Tribunal de fer política amb aquest assumpte, mentre que des del Suprem s’assenyala que l’Executiu ataca la independència judicial.
Un advocat de l’Estat alerta d’aquesta falta de “lleialtat institucional” per part dels tres poders de l’Estat. Segons la seva opinió, l’Executiu ha anat assumint cada vegada més el paper del Legislatiu –a través de continus decrets llei que al seu torn han estat criticats pels jutges–, mentre que el Judicial s’ha acostat, cada vegada més, al Legislatiu i a l’Executiu: “Per moments sembla que els jutges volen governar”. “Expressen a través de sentències el seu sentir sense rubor”, adverteix.
I, mentrestant, un nou front: el Tribunal de Comptes. Des de Catalunya es va iniciar un cadena de crítiques a l’òrgan fiscalitzador per recamar 5,4 milions d’euros a més de trenta acusats als quals responsabilitza per l’acció exterior de la Generalitat. El president del Govern va qüestionar la capacitat real de l’Alt Tribunal i la idoneïtat d’algun dels seus membres per fiscalitzar.
Tot just unes hores després, en una reacció que cal qualificar d’insòlita en la història del tribunal, l’òrgan es va defensar recordant que els consellers són “independents i inamovibles”. Amb aquests comportaments, alerta una font judicial, “ens estem carregant la convivència”.
Segons fonts judicials, amb aquests comportaments “ens estem carregant la convivència”