La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una nova normalitat per a Catalunya
Pedro Sánchez proclama una nova normalitat amb Catalunya després dels indults i dona per fets els vots d’ERC als seus pressupostos, però els republicans necessiten millores visibles per blindar l’aposta. I que els acords es compleixin...
Negociar, pactar i... complir. Els dos primers conceptes alimenten l’art de la política; el tercer es defuig i obliga a continuar negociant quan el que s’imposa és l’interès electoral i les urgències del calendari. Pedro Sánchez i Pere Aragonès han fixat l’agenda de negociació però només hi ha un pacte previsible, el que ha de donar llum verda als pressupostos per a l’any vinent amb els vots d’ERC. Així doncs, mentre Aragonès fa bandera de la demanda d’una amnistia i un referèndum d’independència, dins d’ERC i Junts temen que Sánchez converteixi la comissió bilateral en una taula de negociació pressupostària i ompli la taula de diàleg amb discussions sobre l’autogovern, pròpies de la bilateral. “Constitució i llei”.
Nou to, aposta pel diàleg i calendari de treball... Una nova normalitat per a Catalunya. Amb pressupostos Sánchez es garanteix la legislatura i es blindarà davant les andanades de la dreta amb fons europeus, dades de recuperació i lleis tenyides de vermell i lila. La carpeta catalana continuarà sobre la taula, però a càrrec dels tribunals i pendent dels dos anys de compte enrere.
A curt termini s’ha imposat el pragmatisme. La llista de demandes de la Generalitat a la comissió bilateral no té final, mentre que a la delegació de l’Estat la clau és apuntalar la imatge de normalitat. Els acords són secundaris per a la Moncloa però indispensables per a ERC. “Necessitem resultats”, sobretot en matèria de drets socials, afirmen, i així s’ha traslladat al Govern espanyol.
Així i tot, ERC es veu obligada a invertir temps i declaracions en cada pas. El Govern de Sánchez, ni amb Miquel Iceta al Ministeri de Política Territorial, no tenia intenció de fer la reunió de la bilateral abans de la conferència de presidents autonòmics del dia 30 a Salamanca. I encara menys si Aragonès descarta assistir-hi per “fer-se la foto”. Es va fixar una data però es va evaporar, després va arribar la remodelació del Consell de Ministres, i sant tornem-hi.
Laura Vilagrà i Isabel Rodríguez han tardat cinc dies a contactar per telèfon per fixar la cita el 2 d’agost a Madrid. “Un acord entre presidents no el poden canviar una ministra i una consellera”, va ser el missatge des del Palau de la Generalitat. S’abordaran demandes eternes i s’omplirà el calendari de reunions de les comissions de transferències, d’infraestructures i d’afers econòmics. El traspàs més desitjat és la de la gestió de l’aeroport, el port o fins i tot la Zona Franca, però el més simple és, des de fa dècades, el de les beques.
Els governs espanyols acumulen sentències del Tribunal Constitucional en què fins i tot es llancen reprimendes a l’Executiu: “El manteniment d’aquest règim transitori i excepcional, derivat del retard en l’assumpció per les comunitats autònomes de la major part de la gestió del sistema de beques, és difícilment conciliable amb les exigències d’un Estat descentralitzat com el nostre”. El missatge pot fer remoure a les poltrones la majoria actual del TC, però hi és, per triplicat i sense complir. La demanda supera els vint anys als tribunals i ningú no preveu que compleixi les noces de plata.
Ara Junts entra en el joc de la gestió del mentrestant amb Madrid, però la seva disposició incomoda els republicans i apuja el preu dels pactes bilaterals entre ERC i el PSOE. ERC va votar els pressupostos del 2021, però la majoria d’acords a què es va arribar transiten pels llimbs. Ni cogovernança dels fons europeus –el Govern central ha advertit amb un recurs d’inconstitucionalitat el decret de la Generalitat– ni comissió de garantia de l’execució de les inversions a Catalunya ni el ministre José Luis Escrivá sembla especialment interessat a traspassar la gestió de l’ingrés mínim vital a Catalunya, quan està en guerra amb el PNB pel mateix tema. Jordi Sànchez té clar que caldrà pactar amb els socialistes, però a Junts ressona l’“A canvi de res” que s’atribueix a ERC. Els postconvergents volen lligar curt els seus socis de Govern en la negociació pressupostària, si bé s’evita el soroll. Les diferències es comuniquen, però el marcatge és estret. Després dels indults, el nou Govern espanyol ja ha començat a minimitzar el conflicte polític amb Catalunya, ERC no es pot aixecar de la taula i Junts sap que sense sortida política per a Carles Puigdemont no hi ha solució. Pactar, i sobretot complir, depèn de la resistència i els interessos de tothom.