Per una llei útil per a les ‘start-ups’

L’avantprojecte de l’anomenada llei d’Empreses Emergents (start-ups) que impulsa el Govern espanyol, malgrat la bona acollida que la iniciativa ha tingut, ha decebut pel contingut. Bona part dels emprenedors i experts que s’han pronunciat sobre l’avantprojecte opinen que és molt mesquí fiscalment i que servirà de poc si no es transforma en més ambiciós per impulsar amb eficàcia la creació, desenvolupament i expansió d’aquest tipus d’empreses. No es tracta d’inventar res nou sinó de copiar les normatives que apliquen amb gran èxit en altres països.

La creació d’empreses emergents, que es basen en les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies en múltiples sectors per a la creació de nous productes o serveis, és clau per al desenvolupament d’ecosistemes emprenedors d’innovació, entre els quals Silicon Valley és el principal paradigma. Espanya ha fet un gran salt els últims anys amb el desenvolupament de dos grans hubs d’innovació a Madrid i Barcelona. Però és urgent adoptar mesures per consolidar-los i expandir-los.

Si el marc fiscal i laboral en què han de funcionar els emprenedors innovadors no és competitiu, el més probable és que optin per instal·lar-se en altres llocs. Amb el bon clima, la qualitat de vida i les bones infraestructures digitals i de comunicació que té Espanya, que són una base idònia per al desenvolupament i l’atracció de talent davant altres destinacions, no n’hi ha prou per consolidar ecosistemes emprenedors i innovadors potents i amb futur. En aquest sentit, la iniciativa d’impulsar una llei de start-ups pot ser una gran oportunitat. Però ha de canviar la filosofia de base. Com més start-ups es creïn a Espanya, i més talent aposti pel nostre país, més progrés hi haurà en el futur. Encara que se’ls concedeixi un règim fiscal favorable a curt termini, com exigeix el sector, la capacitat de generació de riquesa i de llocs de treball a mitjà i llarg termini és tan elevada que compensarà amb escreix els incentius que ara puguin tenir. Aquesta és la filosofia que s’hauria d’imposar en la nova llei. Pensar en termes de recaptacions immediates i de controls excessius per evitar fraus, que frenen el creixement, és tirar-se pedres a la pròpia teulada. Cal fomentar, de la millor manera possible, l’emprenedoria, les empreses emergents, la innovació tecnològica i el talent. Aquesta és la millor política fiscal que es pot fer per garantir el progrés futur.

Són molts els aspectes de l’avantprojecte de la llei de start-ups que caldria millorar. La llista és extensa i afecta l’impost sobre la renda de les persones físiques, el de societats, el de patrimoni i el de successions. També són necessàries, entre d’altres, mesures de flexibilitat laboral, adaptades a les noves tecnologies, per a la contractació de talent, així com l’agilitació dels tràmits burocràtics per a la contractació de professionals estrangers. El primer inconvenient, no obstant, està en la definició que l’avantprojecte fa de start-up i en les dificultats existents per acreditar els requisits necessaris. Però, com hem dit, no s’ha d’inventar res sinó copiar el model que s’utilitza en els ecosistemes d’emprenedoria i innovació que funcionen amb èxit en altres països.

L’avantprojecte de la llei de start-ups es troba actualment obert a a consulta pública. És el moment a partir del qual el Govern espanyol i el sector haurien d’acordar les modificacions necessàries. Si es fa l’esforç d’impulsar una llei específica per a aquestes empreses cal aconseguir que sigui el més útil possible. El futur depèn de la innovació. Cal potenciar-la fiscalment i laboralment al màxim. No fer-ho és mirar amb les llums curtes i posar pals a les rodes del progrés.c

L’impuls al talent i la innovació exigeixen un marc legal competitiu amb el d’altres països