Amenaça per a l’habitatge

Les accions que s’emprenen des del govern municipal que lidera l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per a la construcció de pisos assequibles són, des de l’inici del seu primer mandat, clarament insuficients i, en moltes ocasions, contraproduents per a la promoció immobiliària. Aquest és el cas, per exemple, de la norma que obliga que tots els projectes de construcció lliure destinin un 30% a habitatges socials. El sector immobiliari considera que aquesta norma, aprovada fa dos anys però que ara entra en vigor, frenarà dràsticament la construcció de pisos, tant lliures com protegits, com a conseqüència de l’impacte negatiu que això té en la rendibilitat de les promocions. Això agreujarà el problema de l’habitatge a Barcelona.

El govern municipal no pot considerar el sector immobiliari i de la construcció com el seu enemic. Atesa la gravetat del problema de l’habitatge a Barcelona tots dos haurien d’anar plegats. I no només ells, sinó també el conjunt dels ajuntaments de l’àrea metropolitana i la mateixa Generalitat de Catalunya.

És massa greu la falta d’habitatge a Barcelona, i dramàtica la situació que viuen molts ciutadans, perquè no hi hagi un intens esforç comú. Una constatació d’aquesta emergència habitacional són les 130.000 persones que actualment estan en llista d’espera per tenir accés a un pis protegit.

La solució a aquesta situació crítica ha d’arribar sobre la base de la col·laboració publicoprivada. És necessari que s’impulsi entre totes les institucions i agents, com hem reclamat en diverses ocasions, un pla de xoc per a la construcció massiva de pisos socials, tant de compra com fonamentalment de lloguer. Posar en marxa aquesta iniciativa suposaria afrontar un enorme problema social, per al qual no hi ha prevista cap altra solució, alhora que es dinamitzaria activament el conjunt de l’economia i de l’ocupació en tota la conurbació metropolitana.

El més immediat, no obstant, és que l’Ajuntament barceloní i el sector immobiliari negociïn un acord sobre aquesta norma de reservar un 30% per a pisos socials en les noves promocions privades per tal que no es freni en sec la construcció d’habitatges. En aquest sentit, no es pot plantejar com un èxit, com ha fet la regidora d’Urbanisme, Janet Sanz, que a Barcelona s’impulsin aquest any només 150 pisos protegits partint d’aquesta nova regulació. Quan el resultat és tan petit és que alguna cosa passa amb la norma.c

L’exigència del 30% de pisos socials en els nous projectes pot frenar l’oferta