La Vanguardia (Català-1ª edició)
La reserva d’un 30% per a habitatge protegit frena els promotors
El govern de Barcelona diu que la norma es queda i que es continuen tramitant llicències
Fa poc més d’una setmana el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va informar que el primer semestre del 2021 es va tancar amb 2.019.190 metres quadrats visats, una caiguda d’un 15% en comparació amb els sis primers mesos del 2019. Una dada que contrasta amb la de la ciutat de Barcelona, on la superfície visada va pujar un 28,8% i es van disparar en un 108% els habitatges de nova creació. Això s’explica bàsicament per l’allau de peticions que hi va haver no en aquest 2021, sinó abans del 14 de desembre del 2020, dia d’entrada en vigor de la normativa que obliga la capital catalana a destinar un 30% de les noves promocions i grans rehabilitacions a pisos protegits. Els projectes presentats abans d’aquesta data, la majoria ja resolts aquest any –cosa que explicaria l’increment– se’n salvaven. Però, a partir d’ara, què passarà?
Aquesta és la gran incògnita. Els promotors avisen que la construcció a la ciutat caurà en picat, fet que pot agreujar els problemes d’habitatge a Barcelona. Des de l’Ajuntament es treu ferro a l’alerta, s’assegura que es continuen tramitant llicències i que la norma ha arribat per quedar-se.
“És una llei imposada, sense la participació d’una part principal implicada que som els qui fem aquests habitatges”, lamenta el president de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Xavier Vilajoana, que parla obertament d’una caiguda en picat de l’activitat. “La gran majoria dels promotors han deixat de fer operacions a Barcelona, sobretot per aquesta dificultat que es troben”, diu el president de l’APCE.
L’obligació de destinar un 30% del sostre a totes les obres de nova construcció, i gran rehabilitació en parcel·les de més de 600 metres quadrats, es va aprovar inicialment el desembre del 2018 amb diverses excepcions: parcel·les en què ja es preveia habitatge social, les que s’estaven edificant o grans rehabilitacions. Tampoc no es va fer una suspensió de llicències i es va ajornar fins a dos anys l’entrada en vigor de la norma (desembre 2020). El va forçar l’oposició a l’Ajuntament, també la Generalitat. I d’aquí l’última allau de sol·licituds. Es van excloure també de la norma els terrenys adquirits entre el juliol del 2016 i l’aprovació inicial de la mesura.
“La norma ha suposat una expropiació forçosa encoberta.
Expedients.
El sector assegura que moltes empreses han deixat de fer operacions a la capital catalana
L’entrada en vigor del precepte a finals del 2020 va provocar abans l’allau de presentació de projectes
S’expropia bona part, si no tot, el benefici dels promotors que hagin adquirit els terrenys sense aquesta càrrega, és a dir, per construir únicament habitatge de renda lliure”, diu Eulogio Gallego, advocat urbanista del bufet Euroforo Arasa de Miquel, que té entre els seus representats diversos promotors afectats.
Gallego apunta que el Consistori hauria d’haver compensat els propietaris del sòl lliure que han vist “de sobte” reduït el valor de la seva adquisició en una tercera part. Tot i que hi ha possibles excepcions, diu que aquestes s’han aplicat segons la “discrecionalitat” de l’Ajuntament. “La conseqüència pràctica és l’alentiment del procés constructiu de Barcelona, que tampoc s’ha vist alleujat per la, amb prou feines, perceptible utilització del dret de tempteig i retracte de l’Ajuntament”, sentencia l’advocat.
“Nosaltres volem ser part de la solució, l’objectiu és comú i l’únic que es pot fer és anar junts, però per això les dues parts s’han de voler donar la mà”, explica el president de l’APCE. “Una llei que obligui a fer habitatge social no és dolenta, el problema és com es va arti