La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els Bombers aconsegueixen controlar l’incendi de Llançà
Flames sobre un terreny moltíssimes vegades cremat. En l’última dècada són incomptables els incendis forestals intencionats, per maldat o per negligència, que han arrasat trams d’hectàrees del parc natural del Cap de Creus. “Terra d’incendis i tramuntana”, recordava al telèfon el cap de guàrdia dels Bombers de la Generalitat, Ferran Garcia. L’últim, controlat ahir a les vuit de la tarda, va començar per una burilla llançada des d’un cotxe en marxa a la carretera que va a
Llançà, i va tenir amb el cor encongit els veïns del Port de la Selva, que van presenciar impotents el ràpid avanç d’unes flames que agita i aviva la tramuntana. El balanç és de 415 hectàrees arrasades. Van cremar bàsicament bardisses i vegetació baixa, la que té temps de créixer entre un foc i l’altre davant l’absència des de fa dècades d’arbres.
Al migdia, els Bombers anunciaven que l’incendi estava estabilitzat i a les vuit de la tarda el van donar per controlat després d’una jornada en què van estar especialment preocupats per dos focus que continuaven fumejant. Un a la capçalera de l’incendi principal, el que avançava cap a la Vall de Santa Creu, i un altre de reconvertit en una espècie de foc secundari en direcció descendent cap a la Selva de Mar.
Amb l’incendi sota control, les autoritats van permetre reobrir el pas a tots els centres urbans, carreteres que durant les últimes jornades van estar tallades i van permetre als serveis d’extinció treballar amb “tranquil·litat”.
Només es va mantenir el pas prohibit a la carretera que porta al monestir de Sant Pere de Rodes, aprofitant que està deshabitat, i que va servir durant la nit de diumenge per mantenir un retén de dotacions terrestres de Bombers, totes de la demarcació de Girona, que vigilaven qualsevol conat.
El foc de Llançà no va ser fàcil per als serveis d’extinció, recordava el cap de guàrdia. Divendres a la nit els Bombers van perdre la capacitat de controlar-lo “i va fer el que li va donar la gana amb nosaltres”. Això sí, tota la feina que es va fer en el seu dia, després del gran incendi del 2010, de netejar els entorns de les urbanitzacions va aconseguir aquesta vegada salvar totes les cases i va permetre als serveis d’extinció treballar precisament des d’aquelles zones segures, per atacar el front de flames que avançava.
Durant tot el dia d’ahir, a l’interior d’un perímetre de gran extensió i d’accés molt complicat per l’orografia, encara fumejaven alguns punts crítics. Però totes les zones crítiques eren dins d’un perímetre delimitat per línies d’aigua. Una successió de mànegues de fins a dotze quilòmetres que va permetre treballar en zones irre
Tots els desallotjats van tornar ahir a casa després d’un foc que ha arrasat 415 hectàrees del parc
Els mitjans aeris van deixar respirar el foc i van atacar amb precisió totes les columnes de fum
La treva climatològica de dissabte a la nit va permetre enllaçar mànegues fins als punts d’accés més difícils
gulars a les quals havia estat pràcticament impossible arribar i que s’havien treballat des dels mitjans aeris.
Els hidroavions es van retirar diumenge i van continuar treballant dos helicòpters bombarders que, a banda de llançar aigua, feien des de l’aire una tasca imprescindible de vigilància davant la possibilitat que algun punt mal cremat es revifés. “La feina dels aeris va ser molt més quirúrgica. No ens interessava tirar gaire aigua. Vam deixar, sense perdre'l de vista, que el foc ens digués on li feia mal, que es lamentés, i ens mostrés amb fum per on respirava. Llavors sí, a la que ens ensenyava la columna, se sufocava amb contundència”.
A les vuit de la tarda, Garcia