L’Ajuntament calcula que aquest any la mesura suposarà 150 habitatges socials

cular. La realitat ens diu que en segons quins sòls consolidats no és possible, perquè el mateix mercat te’l rebutja”, afegeix Xavier Vilajoana. “Nosaltres no anem contra ningú”, insisteix el representant d’entre un 80 i 90% dels promotors de Catalunya i de Barcelona.

Es nota l’impacte de la mesura? Ara per ara amb prou feines, tot i que és massa aviat. Segons expliquen fonts municipals, des que es va aprovar a finals del 2018, l’Ajuntament ha tramitat 80 expedients que inclouen un total de 1.299 habitatges, si bé la majoria d’aquests –un total de 57 expedients– han quedat exempts d’aplicar-los un 30%. “Hem perdut l’oportunitat de tenir 425 habitatges protegits”, explica la tinenta d’alcalde, Janet Sanz. Els 23 expedients restants que sí que han de complir amb la mesura són un total de 308 habitatges, amb una previsió de 120 pisos protegits que es faran els pròxims mesos.

“No suspendre llicències i les diferents excepcions, així com deixar dos anys, o tenir en compte la data en què es va comprar el sòl va ser per donar garanties jurídiques”, afegeix Janet Sanz, que assegura que la norma ha arribat per quedar-se i que no té por que pugui acabar tombada judicialment. “Els sòls de la ciutat ja disposen d’aquest 30%, per tant, ja es va regulant. Ja no es compra sense que les xifres després no et surtin”, diu l’alcaldessa, que insisteix que a l’Ajuntament continuen entrant peticions d’obra nova i de grans rehabilitacions i que, amb les llicències que es preveuen atorgar en aquest 2021, es calcula que la ciutat podrà guanyar en un any 150 habitatges protegits. “Qui vol fer una promoció a Barcelona no s’esperarà quatre anys”, afegeix, mentre posa com a exemple noves zones d’estudi com la del 22@ o la de La Marina. “És una mesura que s’aplica a París o Londres. I de negoci, n’hi ha”, sentencia la tinenta d’alcalde, que explica que ha ofert als promotors crear una comissió de treball “per millorar la norma”, però que un 30% és inamovible.c