Esmena a la totalitat

Pedro Sánchez va accelerar la remodelació del govern quan va veure que els sondejos mostraven una caiguda en la valoració popular de la seva gestió. Per això, Sánchez ha donat un cop de timó per corregir el rumb i preparar les pròximes eleccions amb garanties. Però aquesta prerrogativa dels presidents de govern per canviar ministres no la tenen els alcaldes.

A diferència dels ministres, els regidors dels governs municipals són càrrecs electes i la seva destitució només té dos camins: la renúncia a l’escó o quedar-se al plenari sense cartera, cosa que acostuma a comportar l’expulsió del grup polític i el pas al grup mixt. En qualsevol dels casos, si un alcalde retira les competències a un regidor provoca una crisi majúscula que debilita el govern i el partit que porta a terme el moviment.

Per aquesta raó són poc freqüents els canvis al govern municipal. El més sonat a Barcelona el va fer l’alcalde Jordi Hereu quan va destituir el primer tinent d’alcalde, Carles Martí, pel nyap de la consulta de la reforma de la Diagonal, que a la fi també va portar a la seva derrota electoral. A la història democràtica barcelonina hi ha hagut canvis de carteres però sempre entre els regidors electes.

Per evitar la crisi de les destitucions, alguns alcaldes apliquen una pràctica de menys impacte que consisteix en la designació de comissionats, persones de confiança que, sense ser electes, reben l’encàrrec de dirigir àmbits concrets del govern. La mateixa Ada Colau va fer el

Quan els ciutadans diuen que la teva gestió és un problema principal emeten un senyal d’alarma general

mateix amb Joan Subirats el seu primer mandat quan va veure que l’àrea de Cultura feia aigües.

Tot això ve a tomb pel resultat de l’última enquesta municipal de Barcelona, que dona un resultat demolidor per a la gestió de Colau. Els barcelonins no han aprovat ni una sola vegada l’alcaldessa des que va revalidar el càrrec el 2019 i perceben la seva acció de govern com el segon problema de la ciutat. Quan els ciutadans diuen que la teva gestió és un problema, emeten un senyal d’alarma d’un malestar general que té múltiples causes i que van des de la persistent inseguretat, la falta de neteja, l’estrangulació del trànsit, el polèmic model de recollida d’escombraries, l’incomprensible urbanisme tàctic, l’incivisme galopant o la negativa a quasi tot projecte que no vingui de les files amigues. En definitiva, es tracta d’una esmena a la totalitat dels veïns a un govern que consideren que els complica la vida en lloc d’ajudar a resoldre els seus problemes.

Dèiem la setmana passada, arran de la renúncia-jubilació de Subirats com a regidor, que Colau intenta establir ponts amb amplis sectors de la ciutat a què havia girat l’esquena i que per això necessita perfils més dialogants. Però el problema és que l’alcaldessa no pot canviar l’alineació de l’equip com ha fet Pedro Sánchez. Així que haurà d’acabar el partit amb els mateixos jugadors qüestionats i intentar una remuntada difícil.