La Vanguardia (Català-1ª edició)
Entre la plaça Catalunya i la porta d’Alcalá
El dissenyador Antoni Arola ultima la il·luminació de Nadal de Barcelona i a la tardor desembarcarà a Madrid
La pròxima il·luminació nadalenca de Barcelona en aquests moments és en procés de càlcul. Un estudi d’enginyeria està ultimant el projecte per materialitzar la proposta del dissenyador Antoni Arola. El guanyador del concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona per renovar els llums ha basat tota la seva proposta en una sòbria línia de led combinada de maneres diferents: com una carpa amb línies de llum de fins a 25 metres a la plaça Catalunya, com a làmpades a la Gran Via, i fent estrelles al carrer Aragó. “És un projecte pensat per a tres anys, però aquestes línies poden fer-se servir de mil maneres”, diu.
Tal com ell les ha concebudes, la decoració s’anirà transformant a mesura que canviï la perspectiva del vianant. “La il·luminació de plaça Catalunya és la més complicada de construir, estem batallant a veure si les volem més rectes o més ondulades, tipus revetlla”, explica.
Fa anys que Antoni Arola (Tarragona, 1960) experimenta amb la llum. Ara mateix, ell i el seu equip juguen amb miralls per captar la llum exterior del sol i fer-la arribar fins al punt més fosc del seu estudi, a Poblenou, convertit en una mena de disc dur de la seva trajectòria vital i creativa. En aquest espai, els llums que li han donat prestigi internacional i que continua dissenyant per a Santa & Cole o Vibia comparteixen espai amb altres objectes que ell ha creat, com ara ampolles de perfums, maquetes, o peces que l’han seduït i inspirat. Pot ser una simple pedra o les grans lletres de l’enyorat Vinçon.
“Els llums de Nadal són molt opinables, tothom els veu... A mi m’agraden les coses elegants, les coses senzilles, en general”. Milita més la bellesa que la utilitat, “perquè la bellesa va directa a l’esperit, ens fa més bones persones; avui dia la utilitat està molt resolta, és un discurs de postguerra; basar-ho tot en la utilitat és una mica simple”, reflexiona el premi Nacional de Disseny 2003, quatre vegades premi Delta de Plata i Red Dot Desing Award el 2012.
Els materials nobles i, especialment la llum, acaparen la seva atenció. “Amb la llum pots fer qualsevol cosa, no et limita”, diu. La seva creativitat tampoc no té límits, pot recrear-se amb un objecte i també amb un espai. En una forma tangible, en un ambient o en una instal·lació efímera. Aquí o a Milà, Londres, Mèxic, Nova York o Tòquio. Ha begut de l’Àfrica i de la Xina, “i el Japó em fascina, són molt cultes, hi ha molta sensibilitat i han depurat tot el que ve de la Xina; Orient és una societat més evolucionada, ho tinc molt clar”.
A més dels llums de Nadal, entre
“Molta gent m’ho pregunta... i sí, la ciutat ha a perdut pes en l’àmbit del disseny i en l’àmbit cultural”
els molts projectes que li creixen en paral·lel –“quan estic assegut tres dies sense fer res, m’avorreixo molt”– hi ha l’adaptació del joc de projeccions que va estrenar a la Xina el Cap d’Any de 2019 –quan la pandèmia encara era una preocupació local– i que traslladarà aquesta tardor a l’interior dels arcs de la Porta d’Alcalá. Serà la seva aportació a la primera edició del Festival de la Llum de Madrid.
Ha perdut pes Barcelona en matèria de disseny? “m’ho pregunten molt... Diria que sí, i no només en l’àmbit del disseny, també en l’àmbit cultural. No ho he analitzat gaire... No sé si el procés o el turisme hi han tingut gaire a veure...”, diu. En canvi, opina que a Madrid “han descobert, tot i que tard, que la cultura també és important i ara s’hi gasten diners”. Opina que l’Administració no fa cultura, sinó que fa política, “i aquí s’enreda tot”.