Alaska: pop i filosofia a tot ritme

La cantant es reivindica amb Fangoria

María Olvido Jara Jova va néixer i es va criar durant els primers deu anys de vida a Ciutat de Mèxic fins que va arribar a Espanya. Quan anava a l’escola tenia clar que ella volia muntar una banda de música, cantant i vestint com li donés la gana encara que hagués de crear un univers propi que no encaixés amb les regles convencionals. Sense que ella ho sabés, de petita ja estava modelant l’essència artística del que posteriorment seria la seva trajectòria, que es defineix com una reinvenció constant en un eclecticisme admirable i davant una societat sovint incapaç d’encaixar la seva obra.

Amb el nom artístic d’Alaska, ha construït un univers paral·lel en què el divisme està lligat a l’excentricitat i la raresa. Ha estat cantant, actriu, compositora, presentadora de televisió, productora, dj i escriptora, en un ventall artístic del qual li queden pocs camps per explorar.

Ara l’artista de 58 anys presenta el seu nou treball amb Fangoria, la seva banda actual amb Nacho Canut, en un EP que han volgut anomenar Existencialismo pop i que va molt lligat a algunes de les conseqüències que ens ha deixat una pandèmia que es resisteix a marxar. “Si mires la trajectòria de Fangoria som la incertesa en potència: vam començar amb un grup i al cap de vuit mesos en teníem un altre; quan estàvem venent milions de discos ho vam deixar i vam començar amb Fangoria, ens van fer fora de la discogràfica i vam treure els nostres propis discos. Després ens vam fer dj per poder continuar pagant els discos i, de sobte, tornem a tenir èxit. La vida és així”, explica

Alaska en una trobada amb La Vanguardia per recalcar la necessitat de saber navegar amb una incertesa que castiga les nostres vides. Les seves definicions de la banda no deixen cap mena de dubte de l’univers propi que sempre ha acompanyat les seves experiències artístiques: “No hem sentit mai que encaixéssim amb res, ni amb cap dècada ni amb cap suposat company”, explica. Han estat una ànima lliure? I la resposta, altra vegada, tan contundent com reflexiva: “Això de l’ànima lliure dit així per tu sona genial, però nosaltres ens hem sentit estranyes de petites i de grans”.

L’Olvido té una personalitat contrastada, i es mou bé entre determinades polèmiques, una de les últimes quan va donar suport a personalitats com Miguel Bosé o Victoria Abril en un retrat més aviat negacionista de la covid. Vol aclarir alguna

“Ens hem sentit estranyes de petites i de grans”, confessa l’artista sobre la seva trajectòria polivalent

WARNER MUSIC