Tornen les colònies

Després de més d’un any de pandèmia, enguany s’han pogut recuperar les colònies per a la canalla, amb totes les mesures de seguretat i restriccions sanitàries pertinents, no cal dir-ho, i amb l’amenaça constant de la suspensió. La paraula colònia sempre m’ha cridat l’atenció per la diversitat de significats. Tenim aquestes colònies d’estiu per a la canalla; hi ha les colònies d’estiuejants, que de manera fixa s’estableixen en la seva segona residència; les colònies d’exiliats per la guerra civil espanyola a Llatinoamèrica, amb els populars i actius casals catalans arreu, en els mateixos països que van ser antigues colònies de l’imperi espanyol; hi ha les que els colons israelians planten als territoris palestins per anar-hi fent forat; també trobem al llarg dels rius les antigues colònies tèxtils, pobles sencers construïts al voltant de la fàbrica, que aprofitaven l’energia hidràulica per fer moure els telers; i hi ha les colònies d’ocells, que nien en llocs inversemblants, o d’altres bèsties, que s’estableixen en un territori més o menys delimitat.

Totes aquestes colònies provenen de la mateixa paraula llatina, que s’escrivia igual, colonia ,ique feia referència a colonus, el pagès, el llaurador. Algunes paraules triomfen i guanyen significats amb els anys. És el cas. Per tant, podem entendre que tots aquests usos esmentats al primer paràgraf, les colònies d’estiu, les d’exiliats, les d’estiueig, els territoris conquerits i apropiats, i les dels animals,

La “solució alcohòlica perfumada feta d’essències” també es diu colònia

tenen un mateix origen, a partir del pagès que s’establia en unes terres i les colonitzava, com a la conquesta de l’Oest.

Però també tenim, fora de tota lògica, l’aigua de colònia, la “solució alcohòlica perfumada feta d’essències i emprada en la higiene personal”, com la defineix el diccionari de l’IEC, sobre la qual, d’entrada, no es veu quina relació té amb les anteriors colònies. Per això cal anar a l’origen del nom de la ciutat germànica, a l’estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia. Als temps de l’imperi romà, hi va néixer Agripina, filla de Germànic Cèsar, que es va casar amb l’emperador Claudi. Aquest emperador, popularitzat per Robert Graves, va ser qui va establir a la ciutat una colònia romana i la va batejar, en honor de la seva dona, Colonia Claudia Ara Agrippinense, nom que, com que era massa llarg, el van acabar escurçant i es va quedar en Colònia.

Com que sembla que les solucions alcohòliques perfumades que allí es feien van adquirir notorietat, vet aquí per què avui esmentem la ciutat alemanya a la vora del Rin cada vegada que ens perfumem. Un nom que també, en origen, fa referència a l’establiment d’una població en un territori que no és el seu original.