La Vanguardia (Català-1ª edició)
Què hauria creat Warhol si hagués estat rus?
Una exposició a Sant Petersburg mostra que el pop art ha tingut el seu propi camí a Rússia
Andy Warhol no va ser només un dels artistes que van convertir la cultura popular en art. En temps de l’URSS, quan el consumisme era només un somni, molts artistes van desenvolupar la seva obra en paral·lel a la del nord-americà. I quan el comunisme es va acabar, va ser també inspiració. Una immensa exposició a Sant Petersburg els ret homenatge a tots ells.
“Cal entendre que els conceptes consumisme i consum eren diferents als Estats Units i a l’URSS. Als EUA hi havia una societat de consum i a l’URSS hi havia un dèficit global”, explica per a La Vanguardia la comissària de la mostra, Tatiana Zvenigoródskaia. “Tots els objectes materials a la Unió Soviètica eren de naturalesa simbòlica. A l’URSS, podies ser afusellat per vendre moneda o distribuir béns estrangers. Uns pantalons texans i una enregistradora eren un somni llunyà per a molts. Eren molt més que una simple cosa”, afegeix.
L’exposició Andy Warhol i l’art rus, organitzada per la Fundació Artsolus al centre d’exposicions Sevkabel Port de l’illa Vasilievski, estarà oberta tot l’estiu a l’antiga capital dels tsars fins al 19 de setembre. Al costat de cent icònics treballs d’Andy Warhol, es mostren unes seixanta obres de cinquanta artistes importants russos, com Aleksandr Melamid, Vladislav Màmyshev-Monroe, Pàvel Peppershtein i el grup Recycle, la majoria procedents de col·leccions privades. Tots
Sopa Campbell
Llet condensada,
ells reflecteixen el període que va de finals dels anys vuitanta del segle XX fins a l’actualitat.
“Per als russos, aquest nou llenguatge artístic es va expressar principalment a través de l’‘art social’, els corrents underground. Ja des de 1970, Kómar i Melamid, Leonid Sókov, Aleksandr Kosolàpov, que van inventar l’art social, van transferir el gran silenci dels símbols soviètics a un context diferent: consumisme i consum. Amb l’arribada d’Andy Warhol va quedar clar que també era art”, assenyala Zvenigoródskaia.
Tot i que l’artista americà encapçali el nom de la mostra, el centre de l’exposició són els russos. Alguns d’ells han creat obres específicament per a aquesta mostra, “però la major part la vaig elegir confiant en el concepte: un diàleg entre les obres, les idees i els temes amb què van treballar Warhol i els seus anàlegs russos”, explica l’organitzadora.
Warhol va pintar objectes de la societat de consum que s’han convertit en icones de la cultura pop. Però les seves obres tenen paral·lels a l’obra dels artistes sovieticorussos. La mateixa realitat va determinar el producte acabat. Al costat de la llauna de Sopa Campbell, per exemple, s’exposa la imatge que va fer el jove artista Dmitri Shorin de la llauna de Llet condensada ,coma símbol de l’era soviètica.
“Aleksandr Kosolàpov utilitza el mateix mètode, va crear un flascó i el va caviar pintant-lo de color negre. Ironitza sobre la disponibilitat de les coses, contrasta l’elitisme i l’exclusivitat del caviar negre que atreu molts dels seus compatriotes, amb com d’assequible era la sopa Campbell”, explica la comissària.
Si Andy Warhol va retratar Marilyn Monroe, MàmyshevMonroe va retratar Liubov Orlova, l’estrella del cinema estalinista. I als famosos retrats de Mao Zedong de Warhol s’uneixen les fotografies de l’expresident rus Borís Ieltsin creades per Mikhaïl Zótov.
L’artista Aleksandr Melamid respon a la famosa sèrie de Warhol Deu retrats de jueus del segle XX, que inclou Sigmund Freud, Franz Kafka i Golda Meir, són la seva pròpia sèrie. Però, si Warhol va elegir jueus heroics, Melamid va fer el contrari. En la seva sèrie Deu jueus més del segle XX hi ha gàngsters americans, com David Berkowitz (‘El fill de Sam’); comunistes, com Mátyás Rákosi, que va governar Hongria durant la postguerra; i txekistes, com Rosalia Zemlyachka, que a la dècada del 1920 va organitzar el Terror Vermell a Crimea contra exmilitars de l’Exèrcit Blanc.
“Andy Warhol és una estrella de classe mundial, a qui coneix tothom. Però els artistes nacionals els coneixen només persones que treballen en la indústria de l’art o especialistes de l’art. Molta gent simplement no entén com es va formar l’art rus de la segona meitat del segle XX. L’objectiu de l’exposició era explicar-ho i mostrar l’origen i el procés de formació de la nova consciència artística russa. Crec que ho hem aconseguit”, confia Zvenigoródskaia.c
Dos símbols. Al costat de la de Warhol, Dimitri Shorin aporta de l’era soviètica
“Cal entendre que els conceptes ‘consumisme’ i ‘consum’ eren diferents als EUA i a l’URSS”