Abocats a l’exterior

La Torre Antares és l’última incorporació arquitectònica a la zona del Fòrum. El que durant anys va ser una estructura de formigó nua i inacabada, víctima i reflex de la crisi del 2008, ara és un edifici de 29 plantes i 30.000 metres quadrats construïts, amb 89 habitatges d’alt –molt alt– standing. Els habitatges més grans ofereixen més de 300 metres quadrats de superfície, dobles alçàries i vistes espectaculars de 180 graus sobre la Mediterrània.

Aquesta estructura inacabada va ser comprada a la fallida immobiliària Espais pel fons d’inversió Shaftesbury, que va decidir acabar-la i convertir-la en apartaments de luxe. Va convocar un concurs que el 2015 va guanyar Odile Decq, probablement l’arquitecta francesa de més renom. Els promotors tenen en el punt de mira clients estrangers –sense renunciar als nacionals– de recursos il·limitats, disposats a pagar milions per un pied à terre a tot pla a Barcelona, on potser no passin gaires dies a l’any.

Decq va fer el projecte guiada per una idea: dissenyar uns habitatges que traguessin el millor partit del mar i el cel circumdants i que, per tant, tot convidés a abocar-se cap a l’exterior. Això ha determinat la definició formal de l’edifici, amb terrasses corredisses contínues, de cantell sinuós, orgànic i blanc, tret dels penthouse superiors, pintades de vermell. També ha estat determinant als interiors, distribuïts de tal manera que els lavabos quedin retirats i els millors espais més folgats siguin els de relació amb les vistes, a l’altre costat d’unes vidrieres de terra a sostre que garanteixen les millors panoràmiques possibles. Decq s’ha encarregat també del disseny d’elements com les cuines, les banyeres, les manetes o algunes escales interiors, abundant en la –continguda– línia orgànica dels cantells de les terrasses. I provant de donar als habitatges, sense passadissos, uns espais molt folgats,