La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les incògnites que deixa el domini de Pogacar
El campió eslovè tanca a París un Tour d’autoritat aclaparadora
Es tracta del doble guanyador més jove de la història, acaparador dels mallots groc, blanc i a pics (com el 2020), vencedor amb la segona renda més àmplia des dels temps, esborrats, de Lance Armstrong i la pregunta de moda al Tour és si el ciclisme es troba en l’inici d’una nova era. Si les campanes que es van llançar al vol el 1997 amb Jan Ullrich, amb Egan Bernal fa ben poc o amb Laurent Fignon en una altra època més llunyana poden repicar sense por d’un nou desengany amb Tadej Pogacar, el ciclista eslovè que va guanyar per sorpresa el 2020 i ha arrasat en aquest Tour 2021. El mateix Eddy Merckx l’ha definit com el seu successor, almenys en el Tour.
Qui
podria
batre
Pogacar?
Amb la mateixa contundència que s’ha d’afirmar que Pogacar ha lligat de mans el Tour, cal admetre que li han faltat rivals. Entre els que haurien de ser a la sortida de Copenhaguen en menys de 12 mesos cal assenyalar Egan Bernal, renascut en l’últim Giro d’Itàlia. Cal tenir en compte les ànsies de revenja de Primoz Roglic, que no ha pogut competir en condicions aquest any, i amb el creixement de Jonas Vingegaard, tots dos compartint capitania al Jumbo. Cal esperar també l’eclosió definitiva de Remco
Evenepoel, veure l’evolució de João Almeida i finalment comptar amb les condicions de la cursa, el recorregut, el clima, tot modifica els paràmetres i planteja un Tour diferent.
Què ha passat amb el podi dels anys anteriors?
L’aparició de Bernal, guanyador amb 22 anys, i ara el doblet de Pogacar amb 21 i 22, ha escombrat els dominadors dels últims temps. Han passat pel podi en les cinc edicions anteriors a Pogacar corredors com Froome, Thomas, Quintana, Valverde, Bardet, Urán, Dumoulin i Kruijswijk. L’únic que ha sonat en la part alta de la taula aquest any és Urán, però tot i així per acabar a gairebé 20 minuts del guanya
dor. El relleu generacional ha estat majúscul i accelerat.
dels Camps Elisis, on va rebre la coronació com a rei del Tour
Al guanyador li han faltat rivals de talla. S’esperen Bernal, Roglic, Evenepoel, Almeida...
El relleu generacional ha estat majúscul i accelerat. Adeu als Thomas, Froome, Quintana, Urán...
L’UCI analitza bicicletes amb rajos X, però el rumor dels artefactes mecànics no té aturador
Quin nivell ha tingut, aquest Tour?
Després del desenllaç sorprenent del 2020, era difícil mantenir la mateixa emoció fins al final. S’ha passat a una cursa amb dominador clar, que molt aviat es va situar al capdavant. Catorze dies de líder, només per sota dels setze de Froome el 2015 al segle actual. És innegable que les caigudes dels primers dies han marcat, per malament, aquest Tour. La batalla en els esprints es va deslluir, la lluita per la muntanya es va acabar amb dues urpades de Pogacar, el mallot de millor jove ja van tres anys seguits que no situa en primer pla un futur valor sinó el mateix campió del Tour... No ha estat un Tour rodó, potser per l’adaptació forçosa que es va haver d’aplicar en les primeres etapes després del canvi de dates de l’Eurocopa de futbol.
Què passa amb els espanyols?
La crisi és innegable. Ja són tres anys seguits sense la menor etapa, una ratxa que no es comptabilitzava des de finals dels setanta del segle passat, just abans de l’arribada triomfal del Reynolds de José Miguel Echavarri. En aquest Tour 2021 no queda ni el trist consol de l’èxit del Movistar en la classificació per equips que havia conquerit cinc vegades en els sis Tours anteriors. Sense Mikel Landa en la línia de sortida i amb Enric Mas que acaba el Tour amb la sensació que podia haver pujat algun esglaó, les il·lusions del ciclisme espanyol es concentren en Juan Ayuso, un corredor de 18 anys que acaba de conquerir el Giro sub23 i ja s’ha incorporat a les files de l’UAE Emirates, però que no hauria de suportar sobre la seva esquena tant de pes i tan aviat.
Hi ha
mecànic, al Tour?
És l’acusació de moda. Per més que la Unió Ciclista Internacional faciliti xifres de bicicletes revisades a les sortides i les arribades (per si hi ha hagut canvi a mitja etapa), el rumor s’expandeix. L’última denúncia ha arribat de tres ciclistes que, de manera anònima, asseguren que han sentit “sorolls sospitosos” en bicicletes d’uns equips concrets, segons ha publicat el diari suís Le Temps. “Un so metàl·lic que arriba de la roda posterior”, denuncien. Es tractaria dels equips UAE, Deceuninck, Jumbo i Bahrain (no seran el B&B i l’Intermarché, esclar). I d’un artefacte que acumula energia a través dels frens, de manera semblant a un cotxe híbrid que recarrega la seva bateria. La bicicleta del líder i la del guanyador de l’etapa, entre d’altres, són analitzades amb rajos X diàriament a la meta. Però el tema de les bicicletes amb motor és llaminer i si mai es confirmés, seria un escàndol sense precedents. I això que n’hi ha molts.c