La Vanguardia (Català-1ª edició)
Van Aert multiusos
Etapa 21 El belga del Jumbo va guanyar l’etapa del Mont Ventoux, la contrarellotge de dissabte i ahir l’esprint de París
Impressionant exhibició de Wout van Aert. A l’esprint de París, en imposar-se per davant de Philipsen i Cavendish. I en el Tour per complet, treballant per als seus líders, guanyant la gran etapa de la doble ascensió al Mont Ventoux, rodant a 51,5 per hora a la contrarellotge de Saint Émilion i a sobre apoderant-se del gran esprint de París, que potser no és el més famós del ciclisme mundial però sí el més inacabable.
Van Aert, 26 anys, procedeix del ciclocrós, especialitat que continua compaginant amb la carretera i en què s’enfronta sovint amb Mathieu van der Poel. Aquest any va ser pare al gener i operat d’apendicitis a l’abril. No ho ha tingut fàcil. “No vaig tocar la bicicleta durant deu dies i vaig continuar amb molèsties durant tres o quatre setmanes”, ha comentat. Als Jocs Olímpics té previst prendre part en la prova de carretera en línia i en la de contrarellotge.
La victòria brillant de Van Aert va ser, en certa manera, la derrota de Mark Cavendish, que tenia l’última oportunitat, almenys aquest any, de depassar Eddy Merckx i les famoses 34 etapes guanyades, rècord compartit. No va ser un bon esprint de Cav, en sortir de l’últim revolt va perdre la roda del seu pilot favorit, Mørkøv, i als metres finals no ho va tenir fàcil. Finalment va quedar tancat a l’esquerra de la calçada i va picar un cop sobre el manillar quan va comprovar que no, que no era el seu dia, sinó el de Van Aert.
L’última etapa del Tour 2021 no va tenir gaire més història que l’esprint, però per no ser menys que les seves vint antecessores va registrar un altre abandonament de nivell, el del danès Jakob Fuglsang, que no va sortir i va acusar el seu baix rendiment en aquest Tour a la vacuna de la covid, la segona dosi que va rebre després de la Volta a Suïssa. Sense Fuglsang van ser finalment 141 ciclistes els que van completar el Tour. Són 43 abandonaments, una quantitat que no s’assolia des del 2012 tot i que lluny, evidentment dels 93 del 1998, l’any de l’escàndol Festina i de les retirades en bloc d’equips complets.
“Aquesta vegada té una sensació molt diferent”, va reconèixer Pogacar al peu del podi. Altra vegada li van insistir amb les comparacions i va tornar a replicar que no “m’agrada que m’equiparin a altres corredors, cada un té el seu estil. El petit caníbal? No sé què dir, cada
Enric Mas: “Ens n’anem amb un gust amarg, vaig fallar en dos dies que han acabat sent claus”
corredor és únic i no m’he de comparar amb llegendes”.
En el resum del Tour del Movistar qui va prendre la paraula va ser Enric Mas per indicar que “ens n’anem amb un sisè lloc, però amb un gust de boca amarg. Vaig estar bastant bé en determinats dies, sobretot aquella jornada final de muntanya a Luz Ardiden, però vaig fallar en dos dies que han acabat sent claus. Hem de buscar-li algun tipus de solució a aquest problema que he patit aquests dos dies i millorar per al futur”.c