La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una gerra per al principiant
Golf Collin Morikawa guanya amb solvència el British Open, el seu segon títol ‘major’ en tot just vuit intents, després d’una última jornada en què va remuntar Oosthuizen
En un esport centenari com és el golf, en què a més s’han donat cita alguns dels millors esportistes de tots els temps, escriure una nova pàgina d’història té un mèrit extraordinari. I Collin Morikawa (24) ahir ho va aconseguir, tots els honors per al nou campió de l’Obert Britànic, que celebrava l’edició número 149. El jugador de Los Angeles va firmar la victòria en la seva primera participació en el torneig més antic del món. Tot un principiant amb aires de veterà. El mateix havia aconseguit Morikawa en el PGA Championship del 2020. Guanyar en el seu primer intent. Mai abans ningú no havia guanyat dos tornejos del Grand Slam diferents de la primera.
Però tot això és només la punta de l’iceberg en l’encara incipient carrera d’un golfista colossal que ja destil·la aires de grandesa gràcies a una serenitat que impressiona i especialment a uns cops amb els ferros que farien tremolar el més afinat franctirador. Morikawa ja atresora dos grans en tot just vuit participacions en el Grand Slam. Però és que a més suma dos llocs més entre els deu primers. Impressionant. Tres títols més del PGA Tour el contemplen. És un jugador d’un altre planeta que sembla cridat a destrossar molts rècords.
Morikawa va guanyar amb solvència en el Royal St George’s després d’una última jornada que va trigar a arrencar però que quan ho va fer va veure el nordamericà posar terra pel mig amb els seus rivals de manera sorprenent, cosa que li va permetre viure uns últims clots molt tranquil. Va ajudar Morikawa que el seu company de partit no li posés pressió en cap moment de la jornada, un altre cop marcada per la calor i l’absència de vent. Quin British més estrany! Oosthuizen va deixar via lliure al de Los Angeles quan va cometre dos bogeys en la primera volta, incloent-ne un al forat 7, el parell 5 més fàcil del camp, amb un filasso des del búnquer inclòs, i cedir ja el cap. El jugador sud-africà, vencedor del The Open el 2010 a Saint Andrews, acumula des d’aleshores totes les desgràcies possibles en els majors, havent quedat segon en els quatre en diverses ocasions. De fet, aquest any ja s’havia quedat amb la mel als llavis davant Mickelson en el PGA i davant Rahm al US Open. Però és que després de liderar el British quan van acabar les tres primeres jornades, ahir no va poder ni aguantar la segona plaça i va acabar a l’últim lloc del podi, empatat amb Rahm.
Els errors d’Oosthuizen en la primera volta els va aprofitar Morikawa sense pietat, fent birdies al 7, al 8 i al 9 per agafar el liderat, que ja no va deixar anar fins al final. Va afegir un altre birdie al 14 i un parell de salvacions miraculoses per a delectança del respectable anglès, parant els peus al renascut Jordan Spieth, l’únic que amenaçava amb robar-li la gerra de claret, i segellant el seu triomf.
Capítol a part mereix Jon Rahm, que fins i tot barallat amb el seu putt se les va enginyar per
Rahm va començar tard la seva càrrega però va ser tercer i va recuperar el número u amb un joc magnífic
Oosthuizen, líder les tres primeres jornades, va allargar el seu malastruc i no va tancar el seu segon ‘gran’
acabar tercer i recuperar el número u del món abans de partir rumb a Tòquio, on serà preferit a l’or. Perquè tot i que no apareixerà als llibres d’història, el recital que va oferir el basc ahir en el links de Sandwich ha de mantenir-se als annals, per més que diversos putts curts s’escapessin i deixessin la seva targeta en 66 cops. En deurien ser molts menys. És el cinquè gran seguit que Rahm acaba entre els deu primers, incloent-hi la seva primera victòria al US Open, demostrant que els temps en què se li retreia el seu rendiment en el Grand Slam formen part del passat més ranci. Al de Barrika li va costar de començar la volta però va firmar un espectacular eagle al 7 que li va permetre recuperar una lleugera esperança. Però quan va trobar forat, amb birdies del 13 al 16 seguits, Morikawa ja era inabastable. Va ser una llàstima, però la seva lluita va merèixer una enorme ovació del públic del 18 de l’Open, el més savi del món.c