Penal i expulsió

La genialitat del cineasta Spike Lee estava més que demostrada abans del seu aterratge a Canes com a director del jurat del certamen cinematogràfic. Va sortir al contraatac i en l’escalfament ja va revelar el metratge guanyador, Titane, film de Julia Ducournau, qualificat de polèmic. Així és ell.

A Lee, amant de l’esport, seguidor dels Knicks novaiorquesos fins i tot en la derrota i bon degustador del Barça destil·lat per Messi, Xavi, Iniesta i companyia, li agrada el risc. Només cal veure el que potser és la seva millor pel·lícula, Do the right thing (Fes el que hagis de fer), per entendre tantes coses que passen avui, encara que s’estrenés el 1989.

Aquest afroamericà, que ha fet de la pantalla un recurs en la lluita pels drets civils dels negres, va trencar un dels tòpics comuns, que el racisme és només cosa de blancs. A la seva pel·lícula, ambientada a Brooklyn, diversos personatges llancen insults racials: Mookie (el mateix Lee) contra els italians; Pino (John Turturro) contra els afroamericans; el llatí Stevie (Luis Antonio Ramos) contra els coreans; el policia caucàsic Gary Long (Rick Aiello) contra els porto-riquenys; o Sonny (Steve Park), asiàtic i amo d’una botiga, contra els jueus.

Lee diu que el racisme és un totum revolutum. Dels insults a Marcus Rashford, Jadon Sancho i Bukayo Saka, els tres jugadors anglesos talentosos que van fallar els penals a la final de l’Eurocopa contra Itàlia, es podria dir que entren al capítol habitual de tothom contra els negres.

Però els Estats Units, que en sap més que ningú d’això, han descobert l’actualitat de la teoria Lee. Aquesta setmana passada es va jugar el partit d’exhibició entre les estrelles de les dues divisions de beisbol. Tot el focus es va posar en el japonès Shohei Ohtani. L’han comparat amb Babe Ruth, potser el millor jugador que hi ha hagut mai. Ohtani va ser triat com a primer llançador (pitcher )a l’equip de l’American League i primer batedor, una circumstància insòlita per gravar en la memòria.

Al prestigiós comentarista de l’ESPN Stephen A. Smith, afroamericà, li van xiular penal i expulsió, entengui’s, va haver de retractar-se públicament. En una època en què el beisbol decau, i que jugadors com Ohtani són la respiració assistida, Smith va teoritzar: “No crec que ajudi que el número 1 sigui un paio que necessita intèrpret”.

Ningú està lliure de pecat pel color de la pell. Com diu Radio Raheem (Bill Nunn) a Do the right thing, “la història de la vida és aquesta, una mà sempre lluita contra l’altra”.