La Vanguardia (Català-1ª edició)
La importància de controlar el temps
Olimpisme Omega serà el cronometrador oficial a Tòquio
Un segon, una dècima o una centena poden significar en uns Jocs Olímpics la diferència entre la victòria i la derrota, l’eufòria i la frustració, o fins i tot el temps que converteix als mortals en llegendes de l’esport. Michael Phelps ha passat a la història com l’esportista més premiat de l’olimpisme modern, amb un total de 28 medalles, i entre totes les seves gestes la més recordada és, sens dubte, la seva participació a Pequín 2008, quan va superar el rècord de Mark Spitz en guanyar vuit ors en una sola edició. Una actuació perfecta que es va poder truncar als 100 metres papallona per un sospir, per un marge imperceptible per a l’ull humà de tan sols una centèsima de segon. “Va quedar molt clar, amb el nostre equip de cronometratge, qui havia guanyat la cursa”, explica, pel que fa al triomf del nord-americà sobre Milorad Cavic, el president d’Omega Timing, Alain Zobrist, que atén La Vanguardia des de Tòquio abans de l’inici dels Jocs.
En aquella prova èpica, la locomotora de Baltimore es va aprofitar dels touchpad, una tecnologia implantada per Omega a Mèxic ’68, que permet als nedadors parar el crono en pressionar la paret de la pileta. Un sistema precís que es va desenvolupar arran de la final dels 100 lliure de Roma el 1960, guanyat amb molta polèmica per John Devitt per davant de Lance Larson
malgrat que el temps registrat pel nord-americà era d’una dècima menys. Davant un desenllaç tan ajustat i sense pantalles de televisió ni, per tant, repeticions, a la capital italiana, l’agudesa visual de tres jutges es va imposar, per dos vots a un, als cronòmetres manuals.
Va ser una de les últimes vegades que els sentits dels humans van contradir la tecnologia en els Jocs. “No crec que un humà pugui sorprendre una màquina, comptem amb múltiples sistemes per mesurar cada resultat”, opina Zobrist, que assegura que estan “completament preparats” en cas que hi hagi un problema tècnic, amb “tecnologia de suport”.
En la majoria de disciplines dels Jocs, el mesurament del temps és l’eix que tot ho aguanta, un jutge invisible i taxatiu. Des que el 1932 un rellotger proveït amb 30 cronòmetres va viatjar des de Bienne fins a la cita de Los Angeles, la marca suïssa ha estat la garant de mesurar cada segon en la majoria d’esdeveniments olímpics, tant en els d’estiu com en els d’hivern.
A Tòquio 2020, on tornaran a ser el cronometrador oficial, s’enfronten al repte de controlar nous esports com el karate, el surf, l’skate o l’escalada esportiva, que, com la natació, disposarà dels touchpads. Tot i això, un dels moments més àlgids, sinó el que més, continuaran sent els 100 metres en atletisme, 10 segons d’adrenalina que posen a prova els atletes i també els cronometradors. “Realment pots sentir la pressió i l’emoció al voltant d’aquesta cursa”, diu amb sinceritat sobre una de les proves que els ha empès superar-se al llarg de la història.
La invenció de la foto d’arribada a Londres 1948, millorada ara amb 10.000 imatges per segon, o la implantació el 2012, també a la capital anglesa, d’un cronòmetre capaç de captar una milionèsima de segon, han elevat l’exactitud a la màxima potència. “No crec que es pugui ser més precís”, diu. Un èxit que han aconseguit gràcies a un camí d’evolució constant, d’aprenentatge, recollint cada vegada més dades per explicar millor l’esport, que al Japó explorarà en el camp dels sensors de moviment i posicionament estrenats a Pyeongchang 2018.
Aquesta tecnologia promet ser “útil”, perquè “els comentaristes, atletes o entrenadors vegin exactament on van guanyar o van perdre temps”. “Serà una oportunitat per veure aquests esdeveniments com mai s’han vist abans ”, diu de l’atletisme i la natació, dos dels esports més populars que tindran aquesta aplicació, com també el voleibol platja i l’equitació. “És la nova i emocionant era a la que ens dirigim”, conclou.c
La marca suïssa innovarà al Japó amb els sensors de moviment i posicionament