La Vanguardia (Català-1ª edició)
El sector de les ‘start-ups’ demana millor tributació a empreses i fons
La llei, que és rebuda amb optimisme, queda lluny de la legislació d’altres països
L’avantprojecte de llei d’Empreses Emergents o llei de start-ups que ha plantejat el Govern espanyol ha estat rebut amb optimisme per empreses i patronals vinculades al sector tecnològic, com un primer pas per crear a Espanya un marc legal i fiscal que impulsi l’emprenedoria. El projecte recull mesures reiteradament sol·licitades pel sector com una millora de la tributació per als petits inversors o business angels ,i per a les opcions sobre accions (stock options) que reben els treballadors, tot i que queda lluny dels estàndards habituals en altres països.
“És la base per arribar al marc regulatori que necessita el sector”, va assegurar Judith Anido, presidenta de Catalonia Bio, la patronal de les empreses biotecnològiques. En el mateix sentit Antoni Abad, president de la patronal Cecot, va assegurar que és “positiu que el Govern impulsi una llei per a empreses emergents” i es va mostrar confiat que es modifiqui i “acabi recollint propostes i mesures efectives que a la pràctica sí que donin un impuls a les noves iniciatives”.
L’avantprojecte es troba ara en tràmit d’audiència pública, en què els agents socials poden fer aportacions per modificar-lo, i després podrà ser esmenat al Parlament.
“Els diferents sectors vinculats a l’emprenedoria coincidim que és valuós que el Govern assumeixi que Espanya ha d’apostar per la innovació i que les empreses emergents necessiten un marc legal i fiscal diferenciat–assenyala Anido–. Però la norma es queda
deu passos enrere de les que hi ha als països del nostre entorn, amb qui competim”. Així, en alguns casos, la ubicació d’una empresa en pot determinar la viabilitat.
L’avantprojecte fixa uns requisits perquè una empresa es consideri emergent i gaudeixi dels beneficis: que tingui base tecnològica o sigui una pime innovadora, amb seu social i més d’un 60% de la plantilla a Espanya, menys de 5 anys d’antiguitat (prorrogables a set en sectors com la biotecnologia, energia o indústria), que facturi menys de 5 milions d’euros, no sigui cotitzada i no reparteixi dividends.
La mesura estrella de suport a aquestes empreses és la rebaixa d’un 25% a un 15% de l’impost de societats durant un màxim de quatre anys. David Miranda, soci del bufet Osborne Clarke a Barcelona, va assenyalar que amb disposicions d’aquest tipus, la norma més enllà de les bones intencions és “fum”. “Les start-ups no tenen beneficis els cinc primers anys, i si alguna els obté no paga impostos de societats perquè els compensen amb les pèrdues d’anys anteriors”, va recordar. La Cecot va demanar que els beneficis de la llei arribin als 10 primers anys de vida d’una empresa.
La norma, va assenyalar Anido, reconeix la importància dels business angels, inversors particulars o familiars que inverteixen en start-ups. Així, la base màxima de deducció per inversió en aquestes empreses de nova creació passa de 60.000 a 100.000 euros anuals;
videojocs Social Point, celebraven així el 2017 la seva venda a la multinacional TakeTwo per 250 milions de dòlars
Els avantatges es limiten als 5 o 7 primers anys de vida de l’empresa, un període que es veu insuficient
La mesura estrella, la rebaixa de l’impost de societats a un 15%, és inútil perquè no hi ha beneficis aquests anys
mentre que el tipus de deducció passa d’un 30 a un 40%. Tot i això, lamenta Anido, la millora fiscal no inclou els fons de capital risc “que juguen amb unes regles molt diferents en altres països” i també al País Basc i Navarra en virtut del seu règim foral. Allà els socis de les gestores tributen com a guany del capital, mentre que aquí tributen com a rendiment del treball.
Una altra de les decepcions de la llei és el tracte de les opcions sobre accions o stock-options ,amb les quals les start-ups retribueixen treballadors i directius, ja que no acostumen a tenir diners per pagar salaris competitius. El projecte manté l’obligació de tributar per les opcions com ingressos del treball en l’IRPF quan es reben les accions, sense tenir en compte que en moltes ocasions l’empresa tancarà i no tindran cap valor. A més, la quantia que està exempta de tributar passa de 12.000 a 45.000 euros anuals i només durant els primers 5 o 7 anys, anys en què l’empresa es considera emergent, per la qual cosa la mesura “no beneficiarà un nombre rellevant d’emprenedors”, lamenta Anido.
La llei fixa que un emprenedor no podrà tenir aquests beneficis si ha fundat abans “una primera o segona” empresa, “tot i que sembla que això és un error de redactat i es corregirà” va assenyalar Miranda.
La Cecot va lamentar també que el projecte no modifiqui la llei de societats de capital, ja que les pèrdues acumulades són la norma en aquestes empreses, però quan superen un 50% dels fons propis s’haurien de dissoldre i els administradors assumeixen responsabilitats personals.
Miranda va destacar també els dubtes sobre com una empresa aconseguirà la qualificació d’emergent: el Registre Mercantil haurà de comprovar els requisits dels seus fundadors, mentre l’empresa pública Enisa haurà d’acreditar el seu caràcter innovador, cosa que en molts casos serà difícil d’acreditar, perquè només hi ha una idea. “Finalment sembla un procés molt burocràtic, lent i car per tenir accés a uns beneficis molt limitats”, va lamentar.c