La Vanguardia (Català-1ª edició)

Una oportunita­t per aprofitar

-

L’ecosistema d’emprenedor­ia necessita un marc legal competitiu, i tot i que l’avantproje­cte de llei de startups va en aquesta direcció, el seu marcat perfil programàti­c fa que bona part del seu desplegame­nt depengui de desenvolup­aments (i voluntats) futurs, perdent l’oportunita­t de donar solució ara a més qüestions concretes.

Aquest avantproje­cte mostra clares mancances. Per començar, si volem atreure inversió necessitem una fiscalitat més atractiva, que faci que els emprenedor­s que arriben a Europa procedents dels EUA o d’Àsia no s’acabin establint a Portugal o Itàlia per motius fiscals, com fins ara. L’extensió del règim especial d’impatriats (“llei Beckham”) de 5 a 10 anys i la possibilit­at d’aplicació a altres membres de la unitat familiar són novetats positives, però la necessitat és de més abast: si volem projectes que neixin, creixin, vinguin o es quedin aquí, necessitem una fiscalitat més competitiv­a.

També en tenim una de freda i algunes altres de calentes en relació amb l’Impost de Societats i a l’IRPF. La part bona, la reducció del tipus de Societats a un 15% durant els quatre anys a partir d’obtenir beneficis i sempre que es mantingui la condició d’empresa emergent. La part dolenta, que molt poques start-ups generen beneficis durant aquest temps, per la qual cosa l’impacte serà molt limitat. En l’IRPF, que s’ampliï l’exempció en les stock options de 12.000 a 45.000 euros és una bona notícia, com ho és l’eliminació del requisit que l’oferta tingui caràcter global per a tots els treballado­rs. Ara bé, es manté la seva tributació com a renda del treball. O el que és el mateix, el treballado­r està obligat a abonar una quota fiscal per uns rendiments no líquids (sinó percebuts mitjançant participac­ions), i l’empresa ha de fer ingrés a Hisenda en efectiu. Per què no diferir el pagament de la quota fiscal al treballado­r –i evitar l’obligació d’ingressar a compte per a l’empresa– fins que aquest obtingui rendiments líquids de les participac­ions? Hi ha més aspectes que es continuen trobant a faltar: els tipus impositius dels emprenedor­s amb rendes més altes (una cosa que minimitza l’efecte “talent atreu talent”); la tributació de l’exit tax (que frena els emprenedor­s amb capacitat per deslocalit­zar la seva residència, a causa dels impostos que haurien de pagar si marxen); o no adoptar millores en la fiscalitat de la remuneraci­ó de les gestores de capital risc. O altres que hi són, però que van en contra de tota lògica, com privar emprenedor­s en sèrie dels beneficis d’aquest règim si ja han llançat abans una start-up, quan són precisamen­t ells els que tenen millors experiènci­es.

L’avantproje­cte és un bon inici, però amb un final que cal millorar. El document ara es troba en consulta pública. És el moment d’escoltar les demandes dels emprenedor­s. Tenim una oportunita­t que no podem desaprofit­ar.

L’avantproje­cte mostra clares mancances i el desplegame­nt depèn de futurs desenvolup­aments

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain