Una oportunitat per aprofitar

L’ecosistema d’emprenedoria necessita un marc legal competitiu, i tot i que l’avantprojecte de llei de startups va en aquesta direcció, el seu marcat perfil programàtic fa que bona part del seu desplegament depengui de desenvolupaments (i voluntats) futurs, perdent l’oportunitat de donar solució ara a més qüestions concretes.

Aquest avantprojecte mostra clares mancances. Per començar, si volem atreure inversió necessitem una fiscalitat més atractiva, que faci que els emprenedors que arriben a Europa procedents dels EUA o d’Àsia no s’acabin establint a Portugal o Itàlia per motius fiscals, com fins ara. L’extensió del règim especial d’impatriats (“llei Beckham”) de 5 a 10 anys i la possibilitat d’aplicació a altres membres de la unitat familiar són novetats positives, però la necessitat és de més abast: si volem projectes que neixin, creixin, vinguin o es quedin aquí, necessitem una fiscalitat més competitiva.

També en tenim una de freda i algunes altres de calentes en relació amb l’Impost de Societats i a l’IRPF. La part bona, la reducció del tipus de Societats a un 15% durant els quatre anys a partir d’obtenir beneficis i sempre que es mantingui la condició d’empresa emergent. La part dolenta, que molt poques start-ups generen beneficis durant aquest temps, per la qual cosa l’impacte serà molt limitat. En l’IRPF, que s’ampliï l’exempció en les stock options de 12.000 a 45.000 euros és una bona notícia, com ho és l’eliminació del requisit que l’oferta tingui caràcter global per a tots els treballadors. Ara bé, es manté la seva tributació com a renda del treball. O el que és el mateix, el treballador està obligat a abonar una quota fiscal per uns rendiments no líquids (sinó percebuts mitjançant participacions), i l’empresa ha de fer ingrés a Hisenda en efectiu. Per què no diferir el pagament de la quota fiscal al treballador –i evitar l’obligació d’ingressar a compte per a l’empresa– fins que aquest obtingui rendiments líquids de les participacions? Hi ha més aspectes que es continuen trobant a faltar: els tipus impositius dels emprenedors amb rendes més altes (una cosa que minimitza l’efecte “talent atreu talent”); la tributació de l’exit tax (que frena els emprenedors amb capacitat per deslocalitzar la seva residència, a causa dels impostos que haurien de pagar si marxen); o no adoptar millores en la fiscalitat de la remuneració de les gestores de capital risc. O altres que hi són, però que van en contra de tota lògica, com privar emprenedors en sèrie dels beneficis d’aquest règim si ja han llançat abans una start-up, quan són precisament ells els que tenen millors experiències.

L’avantprojecte és un bon inici, però amb un final que cal millorar. El document ara es troba en consulta pública. És el moment d’escoltar les demandes dels emprenedors. Tenim una oportunitat que no podem desaprofitar.

L’avantprojecte mostra clares mancances i el desplegament depèn de futurs desenvolupaments