La Vanguardia (Català-1ª edició)
El ‘hub’ intercontinental de Madrid... i el de Barcelona?
EPresident d’Aena
l 30 de juny el Comitè de Coordinació Aeroportuària de la Comunitat de Madrid va donar llum verda a la proposta d’Aena d’ampliació de l’aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas, últim tràmit abans de la definitiva aprovació del Consell de Ministres del Govern d’Espanya.
L’aeroport de Madrid és el quart més gran de la Unió Europea, només per darrere de París-Charles de Gaulle, Amsterdam i Frankfurt, i és un sòlid node de connexions aèries intercontinentals
(hub), sobretot amb l’Amèrica Llatina. El 2019, 61,7 milions de persones van transitar per l’aeròdrom madrileny, que els propers anys expandirà la seva capacitat fins als 80 milions de passatgers mitjançant una inversió d’Aena superior als 1.600 milions d’euros. En marcat contrast amb Catalunya, no s’ha produït a la regió de Madrid cap controvèrsia política: Madrid ho té clar i tots els representants de les institucions públiques afectades, amb independència de la seva adscripció ideològica, han donat suport a l’ampliació de la principal infraestructura del territori i de la gamma geogràfica del seu hub intercontinental, així com l’abundant inversió associada.
La immensa majoria de regions i ciutats del món anhelen allotjar un hub intercontinental. L’evidència empírica sobre els seus beneficis econòmics i socials és consistent i abundant, més encara en un segle XXI caracteritzat per una extraordinària mobilitat global i una molt exigent competició entre ciutats. D’una banda, els habitants de l’entorn d’un aeroport hub tenen la possibilitat de volar directament, sense escales, a un gran nombre de destinacions del món. De l’altra, l’elevada connectivitat aèria és un factor explicatiu fonamental de l’elecció per part d’empreses, centres d’investigació i organismes internacionals de noves localitzacions en què invertir i crear llocs de treball d’alt valor afegit. En altres paraules: un hub intercontinental irradia al territori el que els economistes denominen fortes “externalitats positives”, que són sinònim de prosperitat.
Barcelona, la seva àrea metropolitana i Catalunya tenen un enorme atractiu gràcies a la formació i l’esperit acollidor dels seus ciutadans; la bellesa de les seves ciutats, pobles i paisatges; l’aliatge de mar i muntanya; la seva rica cultura i tradicions; el seu clima temperat, i un dens i competitiu teixit empresarial. Bona mostra d’això és que, els deu anys anteriors a la pandèmia, el nombre de passatgers de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelonael
Prat gairebé es va duplicar, fins als 52,7 milions el 2019. Des de fa alguns anys, el de Barcelona és l’aeroport europeu amb més connexions intraeuropees, raó per la qual, de manera natural, les rutes de més creixement els passats lustres han estat les intercontinentals de llarg radi. Per tant, l’aeroport de Barcelona constitueix ja avui un nucli incipient de hub intercontinental. Tot i això, i malgrat les deletèries conseqüències de la pandèmia, l’aeròdrom assolirà en pocs anys el límit de la seva capacitat tècnica, 55 milions de passatgers, i Catalunya ha de decidir si vol o no vol que la seva infraestructura més rellevant es converteixi en un hub intercontinental.
Aena és l’empresa aeroportuària més gran del món i proposa, pel seu compte i risc, sense aportació dels pressupostos públics, invertir més de 1.700 milions d’euros en el desenvolupament del hub de Barcelona, en paral·lel a l’ampliació de l’aeroport de Madrid. No hi ha dubte que el projecte de l’aeroport de Barcelona presenta una complexitat superior. La seva ubicació al costat de valuosos espais naturals i les zones habitades de l’entorn obliguen a una anàlisi molt acurada.
El compromís mediambiental d’Aena es tradueix en una proposta preliminar, oberta a suggeriments de millora, de creació d’un Nou Espai Natural del Delta del Llobregat amb espais més amplis, més robustos i més ben connectats i amb una superfície protegida addicional d’un 25% respecte de l’actual, un percentatge molt per sobre de la simple restauració i compensació de les zones afectades que defineix la directiva europea. Així mateix, l’any 2031, l’aeroport de Barcelona serà un referent de sostenibilitat pel seu baix nivell relatiu d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Que el risc d’estancament econòmic de Catalunya és apreciable ho pensen molts catalans. El desenvolupament d’un hub intercontinental mitigaria aquest risc i, davant habituals visions polítiques desorientades, derrotistes o malhumorades, el projecte de 1.700 milions d’inversió és una prova de confiança en el futur de la regió. Com és lògic, les grans infraestructures s’han d’estudiar amb molta antelació i, per raons regulatòries concomitants, el temps apressa si volem incloure les inversions en el període 2022-2026 dels aeroports de Barcelona i de Madrid.
L’ampliació de Madrid i els seus més de 1.600 milions d’inversió ja són a la rampa de sortida i, amb seguretat, l’aeroport Adolfo Suárez es consolidarà com un dels grans hubs d’Europa i del món. Com a president d’Aena i com a català compromès amb el seu país, espero que Catalunya no deixi escapar aquesta oportunitat.
L’evidència empírica dels seus beneficis és abundant en un segle de molta mobilitat