Alemanya busca culpables per les riuades mortíferes

El sistema d’alerta a la població va fallar i serà revisat

Les velles sirenes de la guerra freda, de tecnologia analògica però omnipresents al territori, eren més fiables que internet i que els sofisticats smartphones. Aquesta és una de les primeres conclusions de les riuades mortíferes de la setmana passada a Alemanya. A l’era digital, els sistemes d’alerta van fallar o es van mostrar ineficaços, a l’hora de la veritat, per desencadenar una reacció immediata i generalitzada de la població.

A més de la vulnerabilitat de la tecnologia quan s’interromp el subministrament elèctric i la xarxa de mòbils i d’internet deixen de funcionar, en la catàstrofe de Renània hi va poder haver negligència política i també, per descomptat, un excés de confiança de la gent.

La majoria de responsables institucionals neguen que es fessin malament les coses i repeteixen una vegada i una altra que el volum de pluja va ser inaudit. S’argumenta així mateix que, si bé els serveis meteorològics havien avisat, era impossible saber amb una mínima antelació els punts exactes on els núvols descarregarien les gegantines masses d’aigua.

Davant algunes veus de l’oposició liberal i del partit esquerrà Die Linke que demanen la seva dimissió, el ministre federal de l’Interior, el socialcristià bavarès Horst Seehofer, va dir que es tractava de “retòrica electoralista barata” (els comicis generals són el 26 de setembre). El ministre va advertir que l’estructura descentralitzada alemanya és la correcta per encarar aquestes situacions. “El centralisme no és una solució”, va afegir. Amb tot, Seehofer i altres dirigents dels lands afectats van anunciar una revisió a fons del que ha passat per millorar els mecanismes d’alerta dels serveis de protecció civil i la coordinació ràpida entre autoritats centrals, dels lands i locals. La Federació de Bombers Alemanys, que va perdre quatre membres en les operacions de salvament, ha plantejat que es creï un centre d’investigació permanent per prevenir grans riscos.

Aliens a les controvèrsies polítiques, un centenar d’habitants d’Erftstadt, al sud-oest de Colònia, feien cua ahir al matí, davant l’Ajuntament, per rebre una ajuda d’urgència. “Són 300 euros per persona, per atendre les primeres necessitats –va explicar una veïna–. Vam sortir de casa molt de pressa, sense diners i sense targetes de crèdit. La policia no ens permet de tornar-hi”.

Les imatges del cràter obert a Erftstadt han fet la volta al món. Es va deure al desbordament del riu Erft, que va impactar sobre una muntanya artificial de runa, sorra i grava d’una antiga empresa de material de construcció. El corriment de terres subsegüent es va emportar diverses cases. Gairebé dues mil persones van haver de ser evacuades. Una autopista i diverses carreteres estan tallades. La policia custodia les barreres i adverteix, amb molt de zel, que ningú no s’atreveixi a franquejar-les, ni a peu ni en bicicleta, perquè “hi ha perill de mort”. El terreny és inestable i en qualsevol moment hi podria haver un altre despreniment de terres o un esfondrament sobtat.

El paisatge que han deixat les inundacions no és homogeni. En una mateixa zona hi ha parts durament castigades, amb habitatges inhabitables, i altres en les quals la vida transcorre amb plena normalitat. A Erftstadt, per exemple, mentre uns feien cua per rebre els 300 euros, un funcionari municipal continuava amb la rutina de tallar la gespa a les àrees enjardinades i una cartera repartia amb puntualitat el correu, en bicicleta.

Les riuades han deixat malparats alguns cementiris, que generalment es veuen meravellosament cuidats a Alemanya. En comptes dels nínxols dels països mediterranis, aquí se sol sepultar a terra. Ahir el cementiri d’Erftstadt, amb les seves tombes cobertes de fang i les flors arrasades, estava tancat i diversos familiars de persones allà enterrades contemplaven l’escena amb desolació. “Tinc els meus pares enterrats aquí”, afirmava una dona, amb la mirada trista.

Les velles sirenes de la guerra freda eren més fiables que la sofisticada tecnologia digital i els mòbils