La Vanguardia (Català-1ª edició)
Entre muntanyes i fronteres
Centenars de kirguisos afganesos creuen al Tadjikistan davant l’avanç talibà
Al mig de les rutes comercials de l’antiguitat i l’edat mitjana, i al centre del gran joc del segle XIX entre russos i britànics, el Pamir afganès és una regió semiaïllada on s’han instal·lat pocs pobles. Un d’ells, al nord-est de l’Afganistan, són els kirguisos del Pamir, que s’hi van establir en diverses onades des del 1575 fins al 1930 i que fan una vida seminòmada en condicions de vida molt dures, atès que no tenen sistema sanitari i educatiu. Amb l’última ofensiva talibana diversos centenars d’ells han buscat refugi temporal a la veïna Tadjikistan. El Kirguizistan, per la seva banda, està intentant els últims anys reassentar-los al seu propi territori.
Coincidint amb la retirada de l’aliança occidental liderada pels Estats Units, els talibans van intensificar les seves operacions militars al maig i les última setmanes han pres sota el seu control les regions del nord de l’Afganistan, arrabassant-les a l’exèrcit de Kabul. Centenars de soldats afganesos i població civil van travessar la frontera tadjika fugint de l’ofensiva talibana.
Les tres antigues repúbliques soviètiques d’Àsia Central frontereres amb l’Afganistan (el Tadjikistan, l’Uzbekistan i el Turkmenistan) estan en alerta i el Govern de Duixanbe va arribar a demanar ajuda a l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva, l’aliança militar de diversos països exsoviètics que lidera Rússia.
Una sort similar han tingut desenes de famílies de kirguisos afganesos del Pamir, que la setmana passada van travessar la frontera amb el Tadjikistan. Segons el Servei de Fronteres d’aquest país, van entrar al seu territori 345 afganesos d’ètnia kirguís, 91 homes, 77 dones i 177 menors d’edat, procedents, d’Andemín, al corredor de Wakhan. Dos nens van morir pel camí.
Segons va explicar a Radio Azattyk Buniamín
Toker, que dirigeix l’Associació dels Kirguisos del Pamir i que va lluitar al costat de l’OTAN contra els talibans el 2002, l’actual avanç d’aquests va ser el motiu de la fugida, ja que els combatents del moviment extremista van arribar fins a Sarat, una població ja a la vora del massís del Pamir.
L’arriscada aventura d’aquests seminòmades de les muntanyes ja ha acabat.
El Govern del Kirguizistan va demanar ajuda al del Tadjikistan perquè els assistissin, i la coordinació amb el de l’Afganistan, que en va garantir la seguretat personal, va facilitar la tornada a les seves terres, segons va explicar aquest dilluns el Comitè de Seguretat del Tadjikistan en un comunicat, recollit per Spútnik. Amb les persones, van tornar 4.000 caps de bestiar, inclosos iacs, camells i cavalls.
Durant la seva estada a la regió tadjika de Murgab, “els refugiats afganesos, d’acord amb la convenció de les Nacions Unides sobre l’estatut dels refugiats, van ser proveïts per les autoritats pertinents del Tadjikistan d’un lloc de residència temporal, aliments, roba i atenció mèdica”, va assegurar el Comitè de Seguretat tadjik.
Segons l’ambaixada del Kirguizistan a Kabul, al Pamir afganès hi viuen unes 2.000 persones d’ètnia kirguís. Els últims anys, el Kirguizistan intenta posar en marxa un pla per al reassentament al seu territori dels qui ho desitgin. A l’abril el president Sadir Khapàrov
El Kirguizistan vol reassentar al seu país aquesta comunitat, formada per unes 2.000 persones
es va reunir amb representants d’aquest grup ja instal·lats al districte d’Alai (província d’Oix) i va expressar la voluntat d’acollirlos a tots aquest any.
“Fa molt que volia fer-ho, ara és possible. Tenim mitjans, fonts de finançament”, va explicar el cap de l’Estat, que també va prometre accelerar el procés perquè tots rebin la nacionalitat kirguís.
El reassentament dels kirguisos del Pamir va començar el 2017. La mudança no és problemàtica, va dir a l’abril l’activista Akilai Karímova. La dificultat és adaptar-se a la nova societat, ja que, encara que siguin de la mateixa ètnia, la forma de vida és diferent. El 2017 es van assentar 50 persones a la província de Narín, però en una residència. Alguns se’n van anar a l’Afganistan i no van tornar.
El 2019, 11 famílies, unes 50 persones, es van instal·lar a Sari-Mogol, a Alai. I l’any passat, 17 famílies a Taldi-Suu, al mateix districte. Khapàrov va explicar que el pla és reunirlos a tots en una sola població que tingui totes les condicions per a la vida.
Tot i això, molts s’estimen més quedar-se on sempre han viscut els seus avantpassats. I sol·liciten al Govern de Bixkek ajuda per posar-se d’acord amb les autoritats de l’Afganistan i millorar les condicions de vida sense haver d’abandonar el Pamir.