Estratègies oposades contra la covid

La cinquena onada de la pandèmia, la de la variant delta, ja ha arribat a tot el món. La seva capacitat de contagi és molt més alta que les anteriors i afecta grups de població més joves i fins i tot persones amb la pauta completa de vacunació. A Europa estem veient, com també va passar en les onades anteriors, que cada Estat té estratègies diferents per combatre la covid. Els responsables polítics apliquen un catàleg de mesures que van des d’un increment de les restriccions per evitar els nous repunts fins a l’eliminació completa de qualsevol mesura coercitiva de les llibertats. Una contradicció que exemplifiquen Anglaterra i França.

En un moment en què el Regne Unit registra més de 50.000 contagis diaris, el nombre més alt des de gener, i amb el 67,8% dels adults vacunats amb dosi completa, el primer ministre, Boris Johnson, va beneir ahir l’anomenat “dia de la Llibertat”, va aixecar a Anglaterra totes les restriccions i l’obligatorietat de la mascareta, va permetre que clubs nocturns i esdeveniments esportius funcionin a plena capacitat i va recomanar, “amb prudència”, el final del teletreball i el retorn físic al lloc laboral. La paradoxa és que mentre Johnson declarava “barra lliure”, ell mateix passava aquest primer “dia de la Llibertat” aïllat després d’estar en contacte amb un positiu i de rebre dures crítiques per haver declarat al principi que no es confinaria. Els experts adverteixen que aquesta reobertura total pot ser una amenaça per a la resta d’Europa i qualifiquen la mesura de “desastrosa”. Tot això mentre, com hem dit, el país viu un repunt important de positius.

Queda clar que l’aposta de Johnson és que l’economia britànica es torni a posar en marxa a ple rendiment aprofitant el percentatge de persones vacunades, en un nou capítol en la resposta al virus de resultat incert. Una reobertura que està causant noves tensions com les provocades per l’aplicació del servei de salut britànic (NHS) que demana a centenars de milers de persones que s’aïllin, fet que està provocant una manca de treballadors a les empreses i tensions en supermercats per acaparar productes. Les mesures aplicades a Anglaterra –Gal·les, Escòcia i l’Ulster posen en marxa les seves pròpies polítiques més cauteloses– han dividit la població entre els que demanen que es mantinguin les restriccions perquè temen que el virus torni a omplir els hospitals i els que aplaudeixen recuperar una llibertat total. Johnson es juga amb aquesta decisió bona part del crèdit polític que li queda i una marxa enrere li suposaria un fracàs sense pal·liatius. L’altra cara de la moneda és França, que, com altres països europeus, ha introduït noves limitacions. Al país veí a partir de demà serà necessari mostrar un certificat covid per poder accedir a teatres, museus i cinemes, i en uns dies a bars i restaurants. També serà obligatori que tot el personal sanitari estigui vacunat abans del 15 de setembre. I als Països Baixos els contagis s’han multiplicat per sis en una setmana després que el 26 de juny el Govern aixequés la major part de les restriccions, cosa que el primer ministre ja ha qualificat d’error.

Cada país pren les decisions en funció de la seva situació sanitària a cada moment, però no deixa de sorprendre que estats veïns amb situacions similars apliquin mesures tan antagòniques i moltes vegades de difícil comprensió per a la ciutadania. Especialment en època estiuenca, amb milions d’europeus decidint què fer amb les seves vacances.

I sobretot quan sí que hi ha unanimitat en la comunitat científica i mèdica a tots els països sobre les greus conseqüències d’una desescalada massa ràpida que acabi comportant un nombre més alt de contagis i l’aparició de variants del virus més agressives.c

Mentre Anglaterra estrena “llibertat” i elimina les restriccions, França les àmplia