Pedres contra la política

Demà dimecres acaba el termini per pagar la fiança de 5,4 milions d’euros que, en concepte de responsabilitat comptable, es reclama als polítics i alts funcionaris implicats pel Tribunal de Comptes en el cas del presumpte ús irregular de fons públics en l’acció exterior de la Generalitat durant les presidències d’Artur Mas i Carles Puigdemont. L’òrgan fiscalitzador ha rebutjat concedir una ampliació del termini de pagament, com van sol·licitar alguns de la trentena d’excàrrecs assenyalats. Si les defenses no abonen la caució corresponent, s’activarà automàticament l’embargament de béns. Utilitzant la terminologia de l’exministre Ábalos, aquestes causes en el Tribunal de Comptes són pedres al camí de l’imprescindible diàleg entre el Govern espanyol i el Govern català, i un obstacle considerable per a la normalització política a Catalunya.

La Generalitat, mitjançant un decret llei, ha creat un Fons Complementari de Riscos amb 10 milions d’euros, gestionat per l’Institut Català de Finances. Amb aquesta mesura, que ha tingut el suport del PSC, es pretén que l’Administració catalana intervingui com a contraaval de l’aval que presenti una entitat financera per donar cobertura a les reclamacions judicials o administratives a càrrecs autonòmics.

La Generalitat apareix com perjudicada a l’acta de liquidació provisional però el Govern insisteix a negar aquesta condició, ja que recorda que l’Estatut contempla l’impuls de polítiques en l’àmbit internacional. El Tribunal de Comptes considera que l’acció exterior promoguda per les autoritats catalanes entre el 2011 i el 2017 està relacionada amb el procés i la difusió del projecte independentista, un enfocament discutible i exagerat, si s’analitza el contingut de tots els viatges i iniciatives desenvolupades, algunes de les quals eren de caràcter merament comercial i econòmic.

Novament, hem de lamentar que el retorn a les vies polítiques del plet català es vegi dificultat per dinàmiques que, amb enfocaments més o menys controvertits, desborden la voluntat de bastir ponts i buscar zones de coincidència per sortir del bloqueig. Hi ha inèrcies que tendeixen a empitjorar el paisatge polític. El Tribunal de Comptes, un òrgan el funcionament del qual és manifestament millorable, s’ha convertit en protagonista incert d’un moment molt delicat, que exigeix quantitats enormes de sentit comú, paciència i voluntat de tancar ferides. Cal esperar que, dins dels marges propis de la normativa vigent, s’apartin les pedres del camí i pugui reforçar-se el camí del diàleg, l’únic que pot crear solucions plausibles.c

El Tribunal de Comptes rebutja ampliar el termini per pagar els 5,4 milions d’euros