La vida en remot

Si trec el nas al pati interior a primera hora del matí, veig el meu veí dels baixos que comença la jornada laboral a la taula de la terrassa. En xancletes, bermudes i headset per a les videotrucades, va enllaçant reunions i, de vegades, mentre parla, rega les plantes. Té els ficus que fan goig. No sé si ell ja teletreballava abans de la pandèmia, però sí que sospito que aquest home no el torna a arrossegar a una oficina ni Déu.

Al meu voltant, sento les històries dels meus amics assalariats –éssers que gaudeixen de coses exòtiques com ara vacances pagades i sopars d’empresa– que negocien amb els caps com i on treballaran a partir del setembre. M’expliquen que hi ha moltes oficines que s’han convertit en llocs fantasma on només hi van els alts càrrecs, i els càrrecs mitjans que aspiren a ser alts. Es miren entre si confosos, com preguntant-se on és tota aquella gent sobre la qual manen. Què deuen estar fent des de l’últim Teams.

Alguns empleats diguem manats sí que troben a faltar la presencialitat, les xerrades d’oficina, no dependre del Zoom i no haver de deixar constància de tot per escrit. O viuen en pisos petits i estan tips de costejar-li el wifi a l’empresa. Les enquestes, però, indiquen que, qui pot escollir, tendeix a preferir el teletreball o un model mixt. I en moltes juntes directives hi ha inquietud per aquesta forma de vida de la qual abans de la pandèmia només gaudien uns quants.

He treballat en redaccions vibrants, esbojarrades i divertides. També en llocs tristos i tensos, corcats per la política jeràrquica, les ganivetades inter pares iel gossip del dolent. Gairebé totes les oficines són una barreja dels dos models. Fa anys que treballo des de casa i m’ha resultat antropològicament interessant veure com tanta gent anava adoptant per primera vegada la vida en remot. Ara ells també saben coses que els autònoms ens callàvem mentre ens dedicàvem a plorar per les nostres quotes a Twitter. No volíem revelar el secret: que cada dia, cap allà les dues, ajuntem les mans i donem gràcies a l’INSS per no haver d’estar fent cua davant el microones de l’empresa per escalfar el tàper.c