Nena, a la una a casa

Terra virtuosa de la Mediterrània, Catalunya ha conclòs per uns dies l’eterna controvèrsia estiuenca sobre l’hora de retirar-se dels adolescents. Gràcies a la Generalitat i el toc de queda a la una, milers de pares dormiran com una soca, sense disputes conjugals i sense exposar la seva autoritat.

–A la una a casa, nena (o nano)! I no perquè ho digui ton pare, ta mare, els teus avantpassats i la tieta Rosita, que va morir soltera i sense compromís.

Arribar tard a casa en nits estivals és obligació de tot adolescent i evitar-ho és la de tot pare encara que només sigui per impressionar els matrimonis amics en aquests sopars a la Costa Brava o la Cerdanya on es toca el tema dels fills, la salut financera del Barça i el divorci dels Graupera, vint-i-cinc anys de pau i amor.

El postureig patern en aquests sopars omet que els fills sempre arriben tard i no passa mai res, per

Catalunya ha solucionat el conflicte de l’hora de retirar-se dels adolescents

la qual cosa hi ha molt progenitor pragmàtic que s’estalvia la cançó de l’estiu:

–Això no és una fonda! Qui arribi tard dorm al carrer.

No hi ha principi d’autoritat que resisteixi tal envit perquè a l’hora fixada i convinguda el nen o la nena no apareixen i les primeres excuses les donen els mateixos pares, tot fissures.

–Esperarem una mica més, segur que s’han trobat un amic i no han mirat el rellotge, ni el mòbil, ni els ha sonat l’alarma.

–Avui em sentiran!

–Xavi, digues el que vulguis, però, sisplau, no els expliquis allò del teu pare la nit que vas arribar cinc minuts tard...

Gràcies al toc de queda, estat d’alarma o el que sigui, els adolescents a Catalunya fitxen a l’hora somiada pels pares, alliberats d’una obligació en la qual creuen poc i observaven més per tradició que per convicció. Si n’arribaven a ser, de disputades, les baralles conjugals al respecte!

Canviaran les cares ràncies i rebotades d’alguns adolescents a les costes i els bulevards de la Mediterrània? Alguna cosa em diu que no, però, almenys, els pares no se sentiran culpables i encara tindran la barra d’exclamar, abans de dir bona nit:

–La culpa és dels polítics!c

cre-a impresiones de catalunya sl

rotomadrid, sl. marina bcn distribucions sl