La Vanguardia (Català-1ª edició)
El verd trigarà tres anys a tenyir la zona cremada del Cap de Creus
Es recuperaran abans els arbustos que no pas els arbres, que trigaran 15 anys a reposar-se
El paisatge calcinat del Cap de Creus trigarà entre tres i quatre anys a tornar a tenir un aspecte semblant al que tenia abans de l’incendi que ha devorat 415,6 hectàrees de terreny forestal i que ahir va quedar completament extingit. La vegetació arbustiva de tipus mediterrani, la predominant a la zona, com ara el bruc, l’argelaga, la gatosa o les estepes, es podria recuperar de manera més o menys ràpida en aquest termini d’entre tres i quatre anys, segons fonts del Departament d’Acció Climàtica. Més lenta serà la recuperació dels pocs exemplars d’alzines, alzines sureres, pins, castanyers i algun petit nucli d’oms, que trigaran entre 10 i 15 anys a refer-se i tenir l’aspecte d’abans. És el calendari amb què treballen els responsables del parc natural del Cap de Creus sempre que aquesta no sigui una tardor amb pluges torrencials que puguin erosionar el sòl.
L’incendi també ha tingut un impacte sobre la fauna d’invertebrats, rèptils i petits mamífers, i per a alguns espais de nidificació d’ocells com ara el duc o l’àguila cuabarrada.
Un 97% de les hectàrees cremades són dins els límits del parc natural del Cap de Creus, que els últims anys ha estat testimoni d’almenys quatre grans incendis, com el que l’any 2000 va arrasar una superfície de 6.500 hectàrees. El fet que periòdicament s’hagi anat cremant la zona explicaria la poca afectació arbòria. “La vegetació s’ha anat adaptant a la situació: abans hi havia més alzines, alzines sureres i pins que, arran dels incendis, ara són espècies residuals”, explica l’alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera. Una part de la zona afectada està integrada al paratge natural d’interès nacional del Cap de Creus, amb un grau de protecció més alt.
Dels municipis afectats, la pitjor part se la va emportar el Port de la Selva, on van cremar unes 296 hectàrees. A Llançà, on es van originar les flames per la negligència d’una persona que va tirar una burilla des d’un vehicle, van cremar 76 hectàrees, i a la Selva de Mar, on els veïns van quedar confinats durant dos dies, el foc va afectar 43 hectàrees. Els Mossos d’Esquadra continuen amb les investigacions per intentar detenir el responsable del foc.
Ahir els bombers van donar l’incendi per extingit després de què durant el dia vuit dotacions terrestres van remullar el perímetre afectat.
Els veïns del nucli de la Vall de Santa Creu del Port de la Selva
El foc també ha afectat espais de nidificació d’ocells com ara el duc o l’àguila cuabarrada
Els veïns de la Vall de Santa Creu, al Port de la Selva, ahir continuaven sense telèfon ni internet
van ser els últims que van tornar a casa diumenge a la nit. Ahir a les 20.50 hores continuaven sense telèfon fix ni accés a internet, un greu problema per a l’únic restaurant que divendres tenia el negoci ple quan els clients van haver de sortir a correcuita.“Ja em diràs com obrirem sense telèfon; és un problema: no entren reserves ni podem cobrar amb targeta”, lamentava la Gisela, una de les propietàries de l’establiment. Ahir també es van obrir els accessos al monestir de Sant Pere de Rodes, que avui reprendrà l’activitat. El nucli històric d’origen romànic es va salvar de les flames, que sí que van afectar les parts més baixes de la serra de Rodes sobre la qual està emplaçat.
El risc d’incendi ha baixat de 3 a 2, però es manté alt a les comarques de la Costa Brava, les zones metropolitanes de Barcelona i Girona i a les comarques lleidatanes del Segrià, la Noguera, Urgell i Segarra. Al sud el risc és elevat a la Terra Alta. La previsió és que la situació duri tota la setmana, ja que no s’esperen pluges, les temperatures seran altes i la humitat relativa baixa. Dijous els termòmetres podrien tocar sostre i superar els 40 graus en diferents punts d’Espanya amb l’arribada d’una massa d’aire càlid procedent del nord de l’Àfrica.c