La Vanguardia (Català-1ª edició)
De narcoforat a llar
Veïns del Raval i l’Ajuntament demanen un lloguer social per a la dona que fa anys va ocupar un narcopís i es va enfrontar als traficants que el van voler recuperar
Ahir els veïns del Raval van aconseguir ajornar deu dies el desnonament d’una dona d’un habitatge que va ocupar amb els seus dos fills petits ja fa quatre anys, d’un habitatge que uns traficants de drogues van fer servir com a narcopís durant cinc anys llargs.
L’Elisa, de 41 anys, treballadora de la neteja, peruana, ja amb una dècada i mitja per aquestes latituds, acompanyada d’uns quants llogaters d’aquesta humil finca del carrer Vistalegre, amb una pila de sentiments contradictoris que miren d’obrir-se pas, mentre els seus dos fills petits passen el matí entretenint-se en un esplai del barri, entre l’alleujament i la inquietud que li produeix assabentar-se que disposa de deu dies més, explica que un bon dia els traficants que estaven instal·lats aquí van acordar traspassar el negoci a d’altres de molt més ben organitzats, que de sobte el narcopís es va quedar buit i amb la porta oberta, que una amiga que vivia a la finca li va trucar i li va dir que ocupés l’habitatge, que en cas contrari l’escala es tornaria a omplir de baralles, taques de sang, xeringues abandonades...
Fa dies que les entitats veïnals lamenten que el banc propietari del pis en qüestió llavors no mostrés tant d’afany com ara per recuperar la propietat, i li reclamen que signi un lloguer social. No és tan forassenyat. No seria la primera vegada que passa. Va passar fins i tot al pis de dalt. El govern de l’alcaldessa Ada Colau també entén que la situació de vulnerabilitat d’aquesta família i la condició de gran tenidor justifiquen la mesura. Fonts municipals afegeixen que l’Ajuntament mirarà d’aprofitar aquests deu dies de termini per mediar i convèncer la propietat.
“La casa estava feta una porqueria –reprèn l’Elisa–; s’havien emportat tots els cables, tot el coure, fins i tot el lavabo!, i vaig començar a netejar-ho i arreglarho tot, i ells van venir per recuperar el pis, moltes vegades, de molt males maneres, i jo vaig posar reixes a les finestres i a la porta perquè em feien molta por, i els veïns em van fer costat...”. L’Elisa parla d’una gent que aquells anys especialment turbulents tenia muntats en aquesta banda del barri alguns dels narcopisos més actius de tot Barcelona.
“Venien amb matxets –intervenen altres llogaters d’aquesta humil finca que acompanyen l’Elisa–, i també portaven dones, per ficar-les al pis”. “Perquè el que fan és ficar dones i nens als pisos, perquè sigui més difícil fer-los fora”. “I nosaltres baixàvem, ens plantàvem i els gravàvem amb el mòbil”. “Fins a tres pisos van arribar a tenir aquí!”. “I llavors, al cap de pocs dies, la Teresa, aprofitant una altra distracció, va entrar al pis de dalt”. “Sí, també era un narcopís, però la propietat la gestionava la Generalitat, i la Teresa sí que va aconseguir més o menys aviat un lloguer social, fa uns anys”. “És el que volem per a l’Elisa”. “Si el pis
La mobilització ciutadana aconsegueix que el llançament de l’Elisa quedi ajornat almenys deu dies
es torna a quedar buit...”.
I entre la trentena de veïns concentrats davant aquest edifici hi ha la Inés. Fa tres anys uns veïns van ocupar uns baixos del carrer Riera Baixa per parar els peus a uns personatges molt sinistres que també intentaven aconseguir el local. La Inés i els seus dos fills petits es van instal·lar allà. Un any després el banc propietari va signar un lloguer social.
I molt a prop, al carrer Riereta, hi viuen diversos estudiants en el que va ser un dels narcopisos més tempestuosos del Raval. Les entitats del barri demanen al fons d’inversions que el va comprar que el dediqui al lloguer social. El fons no descarta aquesta possibilitat, però tampoc el desnonament, el pròxim intent del qual tindrà lloc al setembre.
“Una entitat rescatada amb diners públics com Bankia hauria de ser la primera que compleix les normes que protegeixen les famílies vulnerables –diu Jordi Rabassa, regidor responsable de Ciutat Vella, amb referència a la moratòria de desnonaments encara en vigor–. Cada dia ens trobem amb una desena de desnonaments al districte. Ciutat Vella no es pot permetre aquesta sagnia, però el sector privat continua posant els seus interessos per sobre dels drets dels veïns”.c