Els naixements van caure a Catalunya prop d’un 6% durant l’any de la pandèmia

La tendència de disminució de naixements que va començar a Catalunya l’any 2009 no només va continuar durant el 2020, sinó que “es va accentuar” a causa de la pandèmia. L’Institut d’Estadística de Catalunya va publicar ahir les dades provisionals de naixements de l’any passat: van ser 57.889, cosa que suposa un 5,9% menys que el 2019. La caiguda es va agreujar especialment pel descens del desembre, nou mesos després de l’inici de la pandèmia. La disminució va ser d’un 20,1%: es va passar de 5.004 naixements l’últim mes del 2019 a 4.000 l’any passat.

Dels 57.889 naixements registrats, 18.985 van ser de mares estrangeres, fins a 832 menys que l’any anterior, cosa que representa un descens percentual d’un 4,2%. Es tracta del primer descens des del 2016. Tot això fa que la fecunditat també baixi a nivells d’entre el 1993 i el 1998, i l’indicador se situï en 1,2 fills de mitjana. Tot i que lleugerament, l’edat de maternitat es va continuar endarrerint, fins als 31,4 anys, si bé en el cas de les mares de nacionalitat estrangera residents a Catalunya l’índex conjuntural de fecunditat va ser d’1,4, i la mitjana d’edat de maternitat, de 30,7. En el cas de les mares de nacionalitat espanyola, l’índex va ser d’1,4 fills de mitjana, i l’edat, 33 anys.

Ponent i les comarques de Girona són les àrees del territori on es va registrar un índex de fecunditat més gran, 1,39 fills per dona. Al contrari, a l’Alt Pirineu i l’Aran és on es van registrar menys naixements de mitjana (0,98). I al mig, tot i que anant a la baixa, Barcelona i el seu àmbit metropolità (1,14).

Pel que fa als noms més posats, no perden el liderat ni Marc (479) ni Júlia (467). En el cas dels nens els altres noms més freqüents van ser Jan (451), Pol (433), Nil (432) i Leo (422). A Júlia el van seguir Emma (443), Martina (441) i Mia (381), que va ocupar la quarta posició per primera vegada al davant de Lucía (380).c