La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’amoníac de les granges de porcs també contamina l’aire de Barcelona
L’àrea metropolitana de Barcelona i el Vallès són els punts calents de la contaminació, on gran part dels gasos contaminants tenen origen, amb efectes directes sobre els seus habitants però també amb la corresponent dispersió a uns quants quilòmetres al voltant. Cada estiu salten les alarmes de control de qualitat de l’aire a la zona de la plana de Vic, on els alts nivells d’ozó troposfèric a què es va arribar durant els mesos més calorosos de l’any provenen de la capital catalana i el seu entorn més immediat. La brisa trasllada cap al nord tota la contaminació generada per la circulació, l’activitat del port, l’aeroport, la indústria... i amb la radiació solar formen un còctel explosiu que acaba als pulmons dels veïns d’Osona.
Com un bumerang, l’Agència de Salut Pública de Barcelona ha detectat que una part de les partícules contaminants que es mantenen en l’aire de la ciutat corresponen a l’amoníac de les granges de porcs de la plana de Vic i de la resta de Catalunya. Aquest amoníac, que en aquest cas viatja fins a Barcelona, sumat als efectes de la indústria i la intrusió de pols africana, impedeixen arribar als nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) pel que fa a partícules en suspensió, tot i que sí que es compleix el nivell legal marcat per la Unió Europea amb la reducció d’un 23% de la concentració mitjana de partícules PM2,5.
En canvi, el 2020 sí que es van assolir els nivells pel que fa a diòxid de nitrogen (NO2). La raó és evident: la paràlisi de l’activitat durant les setmanes de confinament va fer respirar aire com feia anys que no es respirava a Barcelona. Per primera vegada des que es tenen registres, totes les estacions de vigilància de la ciutat es van quedar per sota de les línies vermelles marcades tant per l’OMS com per la UE. El NO2 és un contaminant directament relacionat amb les emissions del trànsit, i tots aquells dies sense cotxes circulant pels carrers van repercutir d’una manera directa. Durant el confinament estricte la caiguda dels nivells de NO2 van ser d’un 43%. En el global de l’any es van quedar en un 28% menys.
“Ha estat un any molt dur per a tothom, però en el sentit de la contaminació de l’aire ens ensenya que quan hi ha menys cotxes al carrer millora la qualitat de l’aire i la salut dels veïns”, conclou la regidora de Salut, Gemma Tarafa.
Hi ha aspectes que salten a la vista, com el cel més blau d’aquells dies en què l’entreteniment més gran era mirar per la finestra, però també hi ha uns efectes més difícils de veure que l’Agència de Salut Pública s’ha atrevit a quantificar. Segons els seus càlculs, si es manté la millora de la qualitat de l’aire que es va aconseguir l’any passat, s’evitarien un 4% de les morts naturals, és a dir, al voltant de 600 defuncions a l’any. També disminuirien un 19% els nous casos d’asma infantil (uns 300 anuals) i un 5% els de càncer de pulmó (uns 50 a l’any).c