La Vanguardia (Català-1ª edició)
Torna ‘Sky rojo’, la sèrie que visibilitza les víctimes del tràfic i la prostitució
La segona part de la ficció de Netflix pretén ser tan agitada com la primera
“No és no i no ho sé també és no”. Aquesta frase tan altisonant per al discurs polític podria passar desapercebuda en l’argument de tres prostitutes, però, tot i això, no ho fa. I aquest és el quid, el rerefons, la capacitat d’una ficció per entrar al terreny de joc amb el peto encara posat. Això fa Sky rojo.
Aquesta ficció amb una primera temporada de gran popularitat torna a Netflix divendres, 23 de juliol, amb un segon lliurament que pretén ser tan agitat com el predecessor. Prostitutes, proxenetes, mort, persecucions, drogues. Amb aquest desenvolupament, qui es podria imaginar que el rerefons és denunciar el tràfic d’éssers humans, de dones? En definitiva, de persones que van ser enganyades amb paraules esperançadores i que de seguida es van convertir en la permuta de plaer d’uns homes àvids de sexe? Tot i això, en aquesta nova tanda de capítols la percepció és més difusa.
La Coral (Verónica Sánchez), la Wendy (Lali Espósito) i la Gina (Yani Prado) són les tres protagonistes d’aquest recorregut, en què s’intenten escapar dels seus proxenetes de manera desesperada.
Cadascuna va arribar al prostíbul per una causa, un motiu, però totes van acabar cansades de ser simple mercaderia. Les seves emocions, els seus sentiments, la seva llibertat no existien.
Això és precisament el que intentaran acabar de canviar en aquesta segona temporada, en la qual les persecucions western adornaran el brillibrilli característic de l’anterior. Tot això passa en vuit capítols de més de 25 minuts amb el mateix ritme frenètic que tenen les produccions d’Álex Pina i Esther Martínez Lobato, també creadors de La casa de papel.
Aquests professionals del sector han provat en els seus títols anteriors què funciona a la pantalla petita a partir dels nous hàbits de consum audiovisual. No van fallar amb el robatori més famós de la televisió ni han fallat amb aquesta particular caricatura de la prostitució.
Perquè la ficció serveix justament per a això. Per ajudar a visibilitzar de manera subtil i poc agressiva realitats alienes i en molts casos silenciades. I la prostitució n’és una. Tot i que no és la primera sèrie que s’endinsa en aquesta problemàtica, sí que ho fa des d’una doble perspectiva apta per a “tots els públics”. Malgrat que això també suposi adquirir una sèrie de llicències poc positives per al rerefons. L’exemple més clar es pot observar en la humanitzada història familiar d’en Moisés (Miguel Ángel Silvestre) i Christian (Enric Auquer), dos dels proxenetes protagonistes.
Més enllà d’això, els creadors de Sky rojo deixen clar que no necessiten un format documental per denunciar una realitat per
La posada en escena retrata de manera poc agressiva realitats abans reservades al gènere documental
la qual paguen quatre de cada deu homes a Espanya. Espanya és el tercer país del món en consum de prostitució, i la seva alegalitat ha permès que aquest flagell continuï.
Per això la simple discussió sobre Sky rojo és tan necessària. Perquè les persones que rebutjarien mirar un documental sobre el tràfic de dones es poden sentir atretes pels lluentons i la sexualització de moltes escenes per topar amb un món que ignoren i en què “no és no i no ho sé també és no”.c
[El mateix succeix si 1...b6 2.xe6+!! e7 3.xe7 mat] I el negre va abandonar davant Twitter YouTube: @illescasmiguel ChessFM
93
QJ
A Q J 10 8 AQJ5 N
O
S
E (VOSTÈ) AK1086 98752 K9
7