Art a cabassos

Estrella Morente / Israel Fernández

Lloc i data: Fòrum (18/VII/2021)

Doble cartell flamenc de luxe a les Nits del Fòrum amb el cant d’Estrella Morente i Israel Fernández. Va obrir el toledà, juntament amb el seu inseparable Diego del Morao.

El guitarrista de Jerez el va portar amb safata: la seva actuació va agafar volada ja des de la Soleá del cariño, amb un dolor jondo que beu de Camarón però que vola pel seu compte. I Morao toca com els àngels, ja sigui en el punteig amb el polze o els acords rítmics, acompanyant o exercint de solista amb autoritat.

L’actuació de tots dos va ser d’impacte, tant quan van abordar els exigents i dramàtics cants de Levante com quan van arrencar les buleries, amb l’ajuda de dos palmeros. El seu art transmet veritat, sentiment i dolor, amb uns ais! que en els fandangos o a la Seguidilla del desvelo són estremidors.

El seu va ser un triomf absolut, que va superar el d’Estrella Morente, i això que la filla gran d’Enrique Morente va venir acompanyada d’un quadre flamenc de categoria que en els moments de més esplendor va aplegar deu intèrprets.

La cantaora granadina va engegar uns fandangos juntament amb tres palmeroscoristes, dues guitarres i dos percussionistes. Després s’hi van unir un baixista i Tony Romero als teclats. L’ex-Chambao va donar accent de jazz a un medley en record al seu pare, amb estrofes de Tienes la cara, El lenguaje de las flores o Los saeteros. Més lleugera es va posar en el rescat de La habanera imposible de Carlos Cano, per tornar al jondo amb uns tarantos amb el guitarrista Montoyita, que va tenir el seu moment protagonista, com la resta del grup, mentre ella es canviava de vestit per entonar Una espina clavá, la copla Soledad , un A Lola homenatge a Lola Flores amb sevillanes i rematar amb Volver. I encara hi va haver temps per continuar abocant art a cabassos en una gresca flamenca amb Israel i el Morao, a qui va qualificar de genis.c

*** *** ***

n n