Lliçó de vida i art

Miguel Ríos & The Black Betty Trio

Lloc i data: Festival Jardins de Pedralbes (18/VII/2021)

Fa cosa d’una dècada, Miguel Ríos s’acomiadava dels escenaris amb una gira anomenada, de manera no excessivament original, Bye bye Ríos, rock hasta el final. Però l’artista de Granada no estava a gust navegant per les plàcides aigües de la jubilació. Així, després de l’aventura de Symphonic Ríos el 2018, aquest diumenge va tornar al festival de Pedralbes per presentar Un largo tiempo, el seu primer disc d’estudi en 13 anys, juntament amb un Black Betty Trio elevat a quartet per a l’ocasió. Convocatòria en clau acústica que va transitar per excelsos camins –blues, folk, rock and roll primigeni, bluegrass...–, i en què va defensar el seu nou cançoner amb grans èxits de la seva carrera.

Sense pretendre passar per jove als 77 anys, tot i que sense renunciar per això a la jovialitat i al bon humor, Miguel Ríos es va enfrontar a un públic així mateix veterà, que va acabar completament rendit i compenetrat amb ell: lliçó de vida també al pati de butaques. Amb la nostàlgia com a vector de capital importància en el seu èxit a la Diagonal, no va ser pas l’únic ingredient. Parlant clar, com els agrada als vells rockers: les noves cançons que va interpretar són collonudes. Agafem per exemple El blues de la tercera edad, retrat protagonitzat per una dona “amb pensió assistencial” la bellesa de la qual resideix en la seva dignitat; o La estirpe de Caín, directament inspirada en el neguit d’aquesta pandèmia que no s’acaba mai, i en què l’etern esquerranós apunta amb molt d’encert cap a “los ricos en Mercedes que gritan libertad”. Per treure’s el barret també amb la fusta de crooner exhibida a Que salgan los clowns, bonica relectura del clàssic Send in the clowns popularitzat, entre d’altres, per Sinatra. A l’altre extrem temporal, va ser un gran plaer reconnectar amb la qualitat i la vigència de Todo a pulmón –que va dedicar a Pilar Bardem i en què es va emocionar visiblement al final de la peça–, el Blues del autobús, o la formidable Santa Lucía, que el personal assistent va fer seva. Que continuï la festa.c

* **

c c