PER L’ESCAIRE

convertir-se en un dels jugadors més dominants de l’NBA, agressiu, molt físic, amb un estil difícil d’encasellar, que ha estat comparat amb Magic Johnson i Kevin Garnett.

Antetokunmpo comparteix amb Michael Jordan i Hakeem Olajuwon l’estrany honor d’haver estat elegit el mateix any jugador més valuós i millor jugador defensor de la lliga. Igual juga de base que d’aler o de pivot. No té l’arsenal ofensiu de Kevin Durant o James Harden, ni el tir de mitjana distància de Kobe Bryant o Dirk Nowitzky, ni és tan versàtil com LeBron James. El seu fort no són els llançaments de tres ni els tirs lliures, però protegeix i ataca la cistella com ningú, amb una combinació devastadora d’agilitat i força. En dos dels partits de les finals ha anotat més de quaranta punts, i en un altre va decidir la contesa amb un tap descomunal que alguns crítics consideren el millor de la història.

Després de perdre’s els dos últims partits de la sèrie contra Atlanta per una lesió de genoll (els companys es van encarregar de rematar la feina), en Iannis va començar tocat les finals i els

Phoenix Suns de Chris Paul es van avançar per 2-0. Però Milwaukee ha guanyat tres partits seguits, i té l’oportunitat de conquerir el seu primer títol des del 1971, mig segle després.

En Iannis podria haver-se’n anat a un mercat televisiu més gran (Boston, Nova York, Chicago, Los Angeles...) que li donés més relleu, però ha preferit renovar amb els Bucks i intentar conquerir el cim amb l’ajuda de Jrue Holiday, Khris Middledton, Pat Connaughton, P.J. Tucker, Donte Di Vicenzo i Brook López. “Això és casa meva, aquesta és la meva ciutat”, va dir després de firmar el seu nou contracte. La lleialtat era important a la Grècia clàssica, i també ho és per a aquest grec d’origen africà a qui els feixistes volien expulsar del país i que ara és un ídol nacional.

Els neofeixistes d’Aurora Daurada el volien expulsar de Grècia, però ara s’ha convertit en ídol nacional