La sostenibilitat

Les dades publicades per l’INE de l’excés de mortalitat el 2020 són sens dubte la cara més dramàtica del brutal impacte de la covid. S’ha deixat notar en moltes dimensions de les nostres vides, com la salut, les relacions socials, la desigualtat econòmica, i el nivell d’ocupació i rendeix. En aquest últim cas, l’impacte s’ha esmorteït gràcies a mesures com els ERTO que han obligat a assumir un elevat nivell de deute.

El 2020, el deute total de l’economia espanyola ha augmentat en 251.000 milions d’euros (un 7,2%), dels quals el 83% corresponen a les administracions públiques. El sector privat no financer també ha incrementat l’endeutament, encara que amb molta menys intensitat (44.000 milions, un 2,3%) i com a combinació d’un augment del 4,4% del deute de les empreses (51.000 milions) i una caiguda de l’1% en les famílies (7.000 milions). Com a percentatge del PIB, i prenent com a referència el deute consolidat, el deute total se situa a final del 2020 en el 312,5%, 51 punts percentuals per sobre del 2019. D’aquests, 33 punts corresponen al sector públic, 12,3 a empreses i 5,6 a les famílies.

Si bé la part més important de l’augment de la ràtio deute/PIB es deu a l’enfonsament del PIB (que ha caigut un 10,8% el 2020), el creixement del deute també ha estat intens, sobretot l’emès per les administracions públiques. Això suposa una enorme càrrega que cal assumir els propers anys i que exigeix un full de ruta encaminat a reduir de forma progressiva el deute i assegurar així la seva sostenibilitat.

Afortunadament el cost d’aquest finançament és cada vegada menor gràcies al BCE, que ha portat el tipus mitjà del deute públic a Espanya a l’1,66% i el tipus de les noves emissions a terreny negatiu fins a terminis a tres anys. Però alguns ja veuen les orelles del llop de la pujada

Urgeix dissenyar i publicar el pla de consolidació fiscal i implementar les reformes necessàries

de tipus amb la incertesa creada per les dades més recents d’inflació i la possible reacció futura del BCE. De fet, de gener a juny el tipus efectiu de les noves emissions del bo a 10 anys ha augmentat del 0,114% al 0,542%. Una petita pujada del tipus d’interès del deute suposa una gran quantia de costos financers a pagar quan el deute públic està en un màxim històric d’1,85 trilions (dotze zeros) d’euros. Així ens ho recorda amb encert l’Airef quan estima que un augment d’1 punt en el cost del deute suposaria en el període 2021-2024 un augment de 15.000 milions en la despesa pública.

La ràtio deute públic/PIB (deute segons el protocol de dèficit excessiu) ha escalat fins al 125,2% del PIB i Espanya és més vulnerable que altres economies ja que una part important d’aquest deute està en mans de no residents, cosa que fa que necessitem i molt de la seva confiança per renovar els venciments en els propers anys. Els no residents tenen el 44% del deute de l’Estat, sense comptar amb el que és en el balanç del BCE (29,7% del total).

Necessitem per tant infondre confiança en els mercats i hi ajudaria anunciar i concretar com farem front a un nivell de deute tan elevat. És una cosa que es troba a faltar en els programes remesos a Brussel·les. Urgeix dissenyar i publicar el pla de consolidació fiscal i implementar les reformes necessàries per assegurar la sostenibilitat del nostre deute.