La Vanguardia (Català-1ª edició)
La ‘generació Utøya’ alça la veu
Supervivents de la matança de 77 persones demanen debatre l’extremisme de dreta
“M’acabavenderescatardesprés de la matança d’Utøya. El so de 297 trets, 69 assassinats i la veu suau del perpetrador. La imatge de tres cossos propers a la riba , l’olor de cadàvers, pólvora i parets de roca humida, la sensació que ara et toca a tu”.
Johanne Butenschøn rememora així el 22 de juliol del 2011. El seu testimoni és un de tants recopilats pel diari Aftenposten en el desè aniversari del dia més funest en la història recent de Noruega, en el qual el supremacista Anders Breivik va assassinar 77 persones, la majoria joves.
Pocs minuts abans de dos quarts de quatre de la tarda d’aquell divendres de fa deu anys, una furgoneta carregada amb gairebé mil quilos d’explosiu es va rebentar al davant del principal edifici del Govern noruec a Oslo, matant a l’instant vuit persones i deixant-ne ferides més de 200. Però això va ser només una macabra maniobra de distracció. Dues hores després, la policia va començar a rebre missatges alarmants de joves que eren al campament d’estiu de l’AUF (Arbeidernes Ungdomsfylking), les joventuts del Partit Laborista noruec, a la propera illa d’Utøya: “Un home amb uniforme de policia és a l’illa disparant. Hi ha diversos morts”. Hi havia 564 persones a Utøya, gairebé tots joves, molts de menors d’edat. 69 van morir, la majoria tirotejats a sang freda; els altres, ofegats quan intentaven fugir.
Breivik no va parar de disparar fins que va arribar el primer equip de policia, una hora i 13 minuts després del primer tret, un retard atribuït a una combinació d’errors de comunicació i coordinació que va ser durament reprovat. “La societat era ingènua, la gent no pensava que una cosa així pogués passar a Noruega. Fins i tot part dels comandaments de la policia no van entendre realment que es tractava d’un atac terrorista fins hores després”, explica a La Vanguardia Tore Bjørgo, politòleg de la Universitat d’Oslo i director del Centre d’Investigació de l’Extremisme (C-REX). La investigació i el procés judicial va demostrar que Breivik, de 32 anys, havia passat almenys els dos últims preparant els atacs i elaborant un compendi de 1.500 pàgines de textos d’ideologia ultradretana i antimusulmana, arguments amb què volia justificar la seva guerra contra el “multiculturalisme” i la “invasió” de l’islam a Europa, i contra els “traïdors” que l’havien facilitada, assenyalant especialment el laborisme i les seves joventuts.
L’agost del 2012 va ser condemnat a la pena màxima prevista al Codi Penal, 21 anys de presó, encara que es podrà prolongar mentre continuï sent considerat un perill per a la societat.
Quan falten menys de dos mesos per a les eleccions generals, el motiu ideològic al darrere de l’atac ha tornat a l’agenda pública, potser amb més força que
El motiu ideològic de l’atac torna a l’agenda pública amb més força que mai dos mesos abans de les eleccions
“S’esperava que fos més difícil expressar actituds xenòfobes, i això no va passar”, diu el politòleg Tore Bjørgo
mai, malgrat que ha transcorregut una dècada.
O precisament per això. L’anomenada generació Utøya està decidida a desenterrar el debat sobre el discurs de l’extrema dreta. Acusen la classe política d’haverlo esquivat fins ara.
“Molts esperaven que seria molt més difícil expressar actituds xenòfobes i antiimmigració després del 22 de juliol, però això no va passar, sinó que van ser encara més hostils en els anys següents”, assegura el director del C-REX. “L’actitud del primer ministre laborista –l’actual secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg— va ser interpretar l’atac com un atac contra la democràcia noruega i no contra el Partit Laborista, cosa que era certa, almenys en part”, afegeix.
Deu anys després, els líders de l’AUF, molts d’ells supervivents