La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aprendre la lliçó
més! Després d’una bravata tan insignificant, el bidell de la política ha pitjat el timbre, s’han ordenat les files i cadascú a la seva aula per continuar preparant disciplinadament l’agenda de la reunió de la comissió bilateral EstatGeneralitat prevista per al 2 d’agost i de què s’han de derivar futurs acords que permetin apuntalar el discurs que, almenys en les coses més pràctiques com ara trens, beques, el català en el terreny audiovisual i el llarg etcètera de qüestions per resoldre, hi ha un camí per transitar. Tots dos pretenen exemplificar que en aquest capítol no són iguals els resultats quan la Generalitat i l’Estat estan liderats per pragmàtics que quan aquestes mateixes institucions les encapçalen irreductibles. Lliçó apresa.
Tant la ministra Rodríguez com el president Aragonès ens discursegen fal·laçment. Tots dos saben que no hi ha una lliçó per aprendre. N’hi ha hagut. Però ara està més que apresa. Almenys per part dels més atents a la pissarra, que són els que maneguen els seients presidencials. Perquè també és cert que, per moltes teories pedagògiques desmesuradament optimistes que insisteixin en la possibilitat de convertir qualsevol alumne en un premi Nobel, tothom sap que hi ha hagut, hi ha i sempre i arreu hi continuarà havent gamarussos a granel. Sobre aquest punt tampoc no convé enganyar-se. El que es diu ser-hi, els capsigranys hi continuen sent. La lliçó, dèiem, està apresa en una i altra banda, per molt que la ministra i el president juguin a despistar-nos amb fatus desafiaments verbals.
I de la lliçó ja apresa en deriva un pla: cal allargar els temps, posar-nos d’acord en algunes coses de caràcter pràctic i tangible, esgarrapar-nos de tant en tant sense deixar-nos fora de combat i creuar els dits perquè els nostres electorats ens acabin premiant per
La ministra Rodríguez i el president Aragonès ens discursegen fal·laçment
tenir més cintura que un boxejador. Fixeu-vos en les declaracions de Salvador Illa i la quietud del Govern central sobre el fons de cobertura per a alts càrrecs de la Generalitat per fer front a les exaccions del Tribunal de Comptes o en la mansuetud amb què actua ERC al Congrés, dissimulada amb periòdiques sortides de to de Gabriel Rufián, que compleix perfectament amb el paper assignat per fer les bretolades justes sense trencar un plat. La lliçó està apresa. Diguin el que diguin.
passat va assenyalar el camí de la unitat al voltant de Casado, que, si no passa res, quedarà ratificat al que se celebrarà a València a l’octubre.
Però fins i tot tenint lligat i ben lligat el partit i amb un Vox almenys contingut (el CIS tornava ahir a assenyalar un estancament de les seves expectatives), Casado manté la seva línia dura: cap concessió al PSOE ni a Pedro Sánchez en cap matèria; cap missatge dirigit a provar de contenir la crisi institucional desbloquejant la renovació de les institucions, i ni una concessió al discurs de la llei de Memòria Democràtica, aprovat pel Govern dimarts i que no obtindrà cap mena d’aquiescència del líder de la dreta. Per molt que el titllin a ell de franquista.c