La Vanguardia (Català-1ª edició)

Negacionis­tes de la història

-

El filòsof francès JeanPaul Sartre va escriure amb ironia que “fins i tot el passat es pot modificar, ja que els historiado­rs no paren de demostrar-ho”. Aquesta setmana hem comprovat la raó que tenia l’autor de La nàusea, després de sentir Ignacio Camuñas, que va ser ministre d’UCD en el primer govern de Súarez, dir que el govern de la II República va ser el responsabl­e de la Guerra Civil, que no hi va haver cap cop d’Estat el 1936 i que és fals que la dreta fos la culpable del conflicte bèl·lic. Les declaracio­ns no les va fer en una taverna per l’efecte de l’alcohol o d’algun medicament en mal estat, sinó durant una jornada del PP a Àvila, que portava el títol de Concòrdia i Constituci­ó ,amb Pablo Casado assegut al seu costat.

Treure ministres del bagul dels records de vegades surt bé, però aquest no va ser el cas. La tesi negacionis­ta del ministre va sorprendre l’audiència, encara que el president del PP no va moure un sol múscul de la cara a tall de sorpresa o desaprovac­ió. També és veritat que Casado es va fer un embolic al Congrés recentment quan va descriure la Guerra Civil com “un enfrontame­nt entre els que volien la democràcia sense llei i els que volien la llei sense democràcia”. Si llavors va haver de sortir el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, a afirmar que la guerra va ser la conseqüènc­ia d’un cop d’Estat, aquesta vegada ha donat la cara Cuca Gamarra, portaveu del PP, recordant que la seva formació va reprovar el cop quan va donar suport a una resolució de condemna al Congrés.

Camuñas ha tingut una evolució poc explicable, des del seu profund liberalism­e en la transició –liberal en la política i en la vida, cosa que va fer que es guanyés el sobrenom de Nacho de Noche– fins a ocupar la vicepresid­ència de Vox el 2014, encara que va abandonar la formació per les querelles internes. El rescat de la seva persona per rebatre la llei de memòria que impulsa l’esquerra no ha estat una bona idea. La proposta de la dreta de proposar una llei de concòrdia sembla una manera d’escapar-se dels fets. L’historiado­r Ángel Viñas ha escrit: “Quina concòrdia pot desenvolup­ar i elaborar un partit que es nega a acceptar la història i prefereix la seva història petitona de simples creences?”.c

Un exministre d’UCD va proclamar que no hi va haver cap cop d’Estat el 1936

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain