Estabilitat i progrés per a Catalunya

Catalunya viu un moment transcendental. La pròxima arribada dels milionaris fons de recuperació europeus i el projecte d’ampliació de l’aeroport, que és el més ambiciós de la seva història, defineixen l’escenari inversor més important que es produeix des dels Jocs Olímpics del 1992. La transformació ecològica, productiva i social que es pot registrar com a conseqüència d’això definirà el futur del país en els propers anys, la generació de progrés econòmic i de llocs de treball de qualitat.

Afrontar amb èxit l’oportunitat històrica que es presenta a Catalunya exigeix una cooperació lleial entre totes les administracions públiques –central, autonòmica i local– i una col·laboració publicoprivada eficaç per tal de poder sumar el màxim esforç i talent. Però s’aconseguirà res no si no hi ha estabilitat política, com ha reclamat la patronal Foment del Treball, i es crea un clima de confiança que sigui capaç de reactivar les iniciatives emprenedores, atreure més inversions estrangeres i aconseguir el retorn de les seus de les empreses que van deixar la comunitat autònoma en els moments àlgids del procés independentista.

La principal clau que ha de possibilitar aquesta necessària estabilitat està en l’assumpció plena que la via unilateral cap a la independència no és possible a l’Espanya i l’Europa d’avui, com la història recent ha demostrat dramàticament. D’aquesta dura lliçó caldria aprendre i centrar, ara, la màxima prioritat a aconseguir, després de la crisi de la pandèmia, una recuperació econòmica potent que sigui verda, digital, innovadora i inclusiva, amb reducció de les elevades taxes d’atur i de desigualtat. És un moment ideal perquè Catalunya es reforci després de tants anys perduts.

Una de les proves determinants del retorn de la confiança econòmica a Catalunya serà la tornada de les seus empresarials que al seu dia van deixar el territori. La patronal catalana, en aquest sentit, adverteix que si no es produeix aquest retorn existeix el risc del desplaçament irreversible de centres de decisió i llocs de treball cap a altres autonomies. Són moltes les que volen tornar. Tot i això, assenyala que hi ha d’haver certesa absoluta que hi ha seguretat jurídica. Per al retorn de les seus, així com per a l’atracció d’inversions i talent, també és necessari que hi hagi competitivitat fiscal –o com a mínim igualtat– respecte a altres territoris.

El dinamisme de la societat catalana demostra que hi ha prou capacitat per afrontar els nous reptes. El que es necessita és que les administracions públiques estiguin a l’altura en tots els àmbits. Les indecisions de la Generalitat respecte a l’ampliació de l’aeroport o la directa oposició de l’Ajuntament de Barcelona són dues actituds que posen pals a la roda del progrés, ja que les connexions aèries intercontinentals són crucials en ple segle XXI per a la captació d’inversions i de talent, a més del turisme. El mateix podria dir-se del rebuig de l’Ajuntament de Barcelona a la instal·lació d’una filial del Museu de l’Hermitage, una iniciativa cultural de primer ordre.

A més d’establir les bases per al progrés futur són també molts els problemes del present que Catalunya ha de resoldre després de l’impacte de la pandèmia, com és la situació de la sanitat, l’ocupació i la formació dels joves, les greus desigualtats socials, la implementació de la digitalització o la definició de les estructures per gestionar els fons europeus i el procés de descarbonització. Per a tot això no val el clima de crispació i enfrontament polític viscut fins ara. És urgent, com hem dit, restablir la seguretat jurídica, el diàleg i la cooperació lleial entre administracions, especialment entre la Generalitat i el Govern central, i la col·laboració publicoprivada. L’oportunitat per fer un gran pas endavant és única.c

La confiança i la seguretat jurídica són imprescindibles per garantir el futur