Un greu problema sense resoldre

Avui fa deu anys Anders Breivik, un ultradretà noruec de 32 anys, va col·locar una bomba en un edifici del centre d’Oslo per després desplaçar-se a la propera illa d’Utøya, on va disparar contra joves i adolescents que assistien a un campament d’estiu del Partit Laborista. El resultat de la doble acció va ser de 77 morts.

En l’actualitat Breivik compleix una condemna de 21 anys de presó prorrogables de manera indefinida, però les seves idees supremacistes blanques i antimusulmanes –de les quals no s’ha penedit mai– no només no han estat erradicades a Noruega i en el conjunt d’Europa, sinó que en els últims anys s’han estès per diversos països europeus amb l’aparició de un partits nacionalistes, xenòfobs i racistes que fins i tot han aconseguit representació en diversos parlaments nacionals. Durant el judici, Breivik va afirmar: “Vaig actuar en nom del meu poble, de la meva religió i del meu país”. És exactament el mateix discurs que sentim diàriament en diverses parts del continent en boca de polítics populistes i extremistes. El delirant somni de Breivik –que mentre va durar el procés no va dubtar a fer repetides vegades la salutació nazi– era que Europa s’alliberés de la immigració i abominés el multiculturalisme. La mateixa consigna que, una dècada després, repeteixen no només les formacions extremistes de dreta europees sinó també alguns partits de centredreta.

La matança perpetrada per Breivik ha estat el pitjor trauma viscut per Noruega en temps de pau i un dels pitjors malsons recents d’Europa. Però deu anys després no només no hem après com n’és de perillós l’extremisme de dretes sinó que aquest supremacisme està creixent i enfortint-se. Experts en terrorisme global parlen d’un fenomen molt internacionalitzat en el qual actors aïllats i col·lectius comparteixen un mateix ideari a través de les xarxes. És el que va ocórrer en l’atemptat de Christchurch (Nova Zelanda) i en el tiroteig d’El Paso (Texas), tots dos el 2019 i amb desenes de víctimes.

Una dècada després de la matança a Noruega no només no hem erradicat aquestes ideologies sinó que no hem afrontat el problema de cara i les hem deixat créixer. Fins al punt que ja no hi ha només formacions defensores de la supremacia blanca sinó que han aparegut noves modalitats entroncades amb els nous populismes i que troben a les xarxes socials el terreny ideal per explotar el seu discurs, captar adeptes i promoure teories de la conspiració.c

Deu anys després de la matança d’Utøya, l’extremisme de dreta ha crescut a Europa