La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pandèmia, matemàtiques i economia
M’he preguntat moltes vegades per què no n’aprenem en la lluita contra la covid. És cert que és un virus desconegut però sembla que cada nova onada, i anem per la cinquena, ens agafi desprevinguts. I això passa a molts països. Per què fins que no es materialitza l’onada no veiem clar el que hem fet malament?
Què pensaven les nostres autoritats quan a mitjans i finals de juny es van aixecar les restriccions de cop, van permetre actes i celebracions massius on acudien joves no vacunats , i tot això davant una variant (la delta) molt més contagiosa, i que ja havia devastat l’Índia, es feia dominant al Regne Unit i havia fet tancar Lisboa? Varen escoltar les opinions de distints experts sobre l’impacte de la variant delta? I quan el contagi va créixer de manera alarmant a principi de juliol, per què es va tardar tant a reaccionar?
Descartant la hipòtesi que l’obertura sobtada al juny fos un experiment per veure com afavorint el contagi s’aconseguia la immunitat de grup en els joves no vacunats, considero tres explicacions.
Una primera explicació és que les autoritats volien animar el sector de l’oci nocturn i protegir la temporada turística amb la idea que hi ha un conflicte entre controlar la pandèmia i l’economia. Hi és, però només a molt curt termini. De fet, ara sí que la cinquena onada haurà malmès les previsions de recuperació de l’estiu: Catalunya
assenyalada com a focus d’infecció d’Europa. No hi ha possible remuntada econòmica sense control de la pandèmia, no es pot tenir pressa, no hi ha dreceres.
Una segona explicació és que les autoritats volien protegir la salut psicològica de la gent, dels més joves en particular, sense poder anar de festa de feia temps. També una necessitat de donar bones notícies repetint el mantra “tot anirà bé” quan encara estem en una batalla entre les variants del virus i les vacunes. Una batalla que només es guanyarà quan pràcticament estigui vacunada tota la població mundial. I estem molt lluny d’aquest objectiu; les promeses del G-20 es van quedar molt curtes. De fet, l’objectiu que a l’estiu amb el 70% de població vacunada a
Espanya tindríem immunitat de grup s’ha diluït amb la variant delta. Efectivament, atesa l’alta taxa de reproducció (la famosa R que pot arribar a estar entre 6 i 8 quan la inicial de Wuhan estava entre 2 i 3) i l’efectivitat no total de les vacunes, caldrà vacunar tothom.
Una tercera raó de les errades en la predicció de les onades de la covid és més subtil: la dificultat d’entendre la natura del creixement exponencial. És la llegenda del braman Sissa ibn Dahir, que va inventar una versió primerenca dels escacs i el rei li va dir que demanés el que volgués com a recompensa. Sissa va demanar un gra de blat per la primera casella del tauler, dues per la segona, vuit per la tercera... fins a la seixanta-quatre segons les potències de dos. El rei va pensar que la demanda era molt modesta fins que es va adonar que no hi havia prou blat a l’Índia per satisfer-la. En efecte, dos elevat a la potència seixanta quatre és aproximadament divuit seguit de divuit zeros, més exactament 18.446.744.073.709.551.616. En un creixement exponencial, tal com el de l’expansió del virus, la taxa de creixement no és constant sinó que és proporcional a la base infectada. No ens hauria de sorprendre, doncs, la velocitat de propagació del virus, però ens sorprenia que es doblés, o més, cada cinc dies al principi de la pandèmia. La formació matemàtica hi ajuda, però, tot i així, és un biaix conegut que molta gent no anticipa bé aquest tipus de creixement, ja que es tendeix a pensar en termes lineals. Per exemple, no entendre l’interès compost podria estar al darrere de no estalviar per la jubilació o fer-ho molt tard encara que es tinguin recursos. Diversos estudis apunten que persones més exposades a aquest biaix estan menys preocupades per la pandèmia.
Com podem controlar-la millor? En primer lloc, accelerant la vacunació i estenent-la a tot el món, com més circuli el virus més variants potencials més perilloses poden sorgir. Aquí cal una reacció dels països desenvolupats i contrarestar els clams dels negacionistes insolidaris. En segon lloc, tenir un pla coherent i seguir-lo, no deixar-se portar per les presses de donar bones notícies: només recuperarem l’economia controlant la pandèmia. Finalment, millorar en general la formació matemàtica.c
Cal accelerar la vacunació i estendre-la a tot el món, i també contrarestar els clams dels negacionistes
X. VIVES, professor de l’IESE
bruts i secs –malgrat que hi han instal·lat tubs de reg–, plantes sense cap control de creixement, trencades i malmeses. A tot això s’hi afegeixen les bosses d’escombraries esperant la recollida: bosses grogues transparents que anul·len la intimitat de cada veí, i la galledeta marró; la majoria estan brutes de pols, n’hi ha que no, depèn del veí si la vol rentar.
Aquestes galledetes estan exposades a tota mena de brutícia del carrer, pols, pipís de gos, les aboquen dintre el camió de recollida, en fi, gens higiènic per a un estat de pandèmia.
No seria més còmode i higiènic per al rebuig orgànic una bossa negra gruixuda per tirar dintre el camió? Menys feina per al camioner i per al propietari que ha de rentar la galledeta.
Amb tots aquests inconvenients, no seria més factible posar ja els contenidors intel·ligents?
Gloria Nardi Alegre godó strategies slu
1 juliol
LA VANGUARDIA