Reivindicar la moderació

La moderació és paradoxal: proclamar-la resulta virtuós, però practicar-la és més difícil i no sempre té rèdits, especialment, en política. Les nostres societats democràtiques transiten en una pugna pel posicionament que atorga poder. L’ocupació –gairebé física– del debat públic transforma les paraules en pedres llancívoles, en muralles defensives. Pocs lideratges confien en els ponts, malgrat el bon nom (segur?) que té la moderació en la construcció d’opinió i imatge pública. Fa poc es presentava la iniciativa “Radicalment moderats”, a partir d’una petició a la plataforma Change. Les ments radicals que encapçalen la proposta tenen la gosadia de defensar una aliança política “per la necessitat d’acords essencials per a la modernització de l’Estat”. El motiu que impulsa els signants de la declaració és la inquietud que els suscita la deriva frontista i polaritzada de la vida política nacional.

La política a Espanya està en una fase intensa de confrontació. Les

La política a Espanya està en una fase intensa de confrontació; no hi ha treva ni descans

etapes competitives són incessants. No hi ha treva, no hi ha descans. Hem estat convocats a les urnes en diversos processos electorals. No hi ha incentius, ni temps, per a les estratègies moderades que explorin acords d’Estat i d’altres de menys solemnes, encara que igual de necessaris per a la vida quotidiana de la societat espanyola.

Per això, les crides a la moderació del llenguatge, primer, i del debat, després, han de ser aplaudides i rebre suport. Però perquè la moderació, a més de virtuosa, sigui rendible electoralment i políticament, necessita un compromís de la ciutadania. Exigir moderació, pactes i acords als nostres representants mentre aclamem a les xarxes, al bar o a WhatsApp les respostes més viscerals i el traç gruixut és d’un cinisme irresponsable.

És veritat que els líders han d’obrir camí, amb el seu exemple i amb la seva visió, però també és veritat que la moderació necessita incentius. I el més important és que no sigui penalitzada per a qui la practica i la defensa com a norma de comportament polític. Reivindicar la moderació, exigir-la, valorarla com a necessària i convenient requereix complicitats per part de la ciutadania, incompatibles amb la micropolarització quotidiana. Les virtuts públiques col·lectives es promouen amb virtuts individuals.c

300 234 200