La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les demolicions del Carmel podrien costar uns 20 milions
Pla municipal d’emergència per resoldre un desgavell gestat fa més de deu anys
La factura de la història d’abandonament institucional, administratiu i immobiliari del passatge Sigüenza deu vorejar els 20 milions d’euros, milió amunt, milió avall... Fins a 22 edificis del barri del Carmel d’uns sis pisos cadascun seran expropiats i enderrocats per l’Ajuntament perquè no caiguin els uns sobre els altres.
Els primers treballs començaran d’aquí pocs dies, al número 95 del passatge, i seran tan delicats que duraran uns quatre mesos: els obrers es penjaran d’una corda que anomenen de vida, enganxada a una gran grua, per desmuntar l’immoble maó a maó, sense trepitjar l’edifici. Perquè, si posen un peu al malmès 95, hi ha la possibilitat que s’esfondri sobre el limítrof i que llavors hi hagi un terrible efecte dòmino en tot el vial, perquè aquí els immobles s’aguanten els uns amb els altres. Un munt de sismògrafs alertaran de qualsevol moviment.
Malgrat això, aquí molts dor- men amb por. El fantasma de l’esfondrament del metro encara sobrevola aquests carrers. I, si es mira amb deteniment, es veu que el 95 està inclinat, cap endavant, i que s’està enfonsant a poc a poc. De fet, tot el passatge s’enfonsa lentament. Fa un any l’Ajuntament va haver de desallotjar tres finques de manera urgent, la 95 i les limítrofes, i la setmana passada no va tenir més remei que fer el mateix en les tres que queden a un costat.
El govern de l’alcaldessa Ada Colau ja disposa d’uns quants milions, dels imprescindibles per emprendre les primeres expropiacions i demolicions, i a tota velocitat busca la resta per resoldre un desgavell gestat fa més de deu anys. Si durant aquests lustres d’abandonament el Consistori hagués desenvolupat el pla de reforma del Carmel que des del 2010 manté afectats uns 400 ha- bitatges del barri no es trobaria ara ultimant aquesta solució d’emergència. La responsabilitat del que està passant és de diversos colors polítics. I ara l’executiu de Colau no té més remei que assumir el compromís, perquè els edificis cauen.
I, al darrere, històries de barri, d’andalusos que van construir aquestes finques amb les seves mans, i les dels seus fills, que atrapats en uns llimbs administratius van veure com tot es va degradar a poc a poc, fins que els bombers els van fer marxar de casa seva, fins que els saquejadors es van emportar fins i tot els lavabos... Que ens expropiïn i ens reallotgin, diuen, i tanquem d’una vegada amb aquesta història.
La regidora d’Horta-Guinardó, la socialista Rosa Alarcón, diu que aquest passatge ja és una prioritat municipal, que en aquest vial sí que es desenvoluparà el pla de reforma
Alguns habitatges seran desconstruïts maó a maó, amb els obrers penjant d’una grua
Els afectats reclamen celeritat a l’Ajuntament i que els treguin d’una vegada dels llimbs administratius
del Carmel del 2010, que faran d’aquesta crisi una oportunitat i solucionaran algunes qüestions pendents.
“Pas a pas –diu la regidora–, primer expropiar i després enderrocar. Tot això ho determinarà la inversió final. Volem que això sigui tan poc traumàtic com sigui possible, i la seguretat és primordial. Els tècnics estudien qui podrà recuperar algunes pertinences. La situació és molt delicada. Ja van començar els treballs previs de les tres primeres demolicions, tan complexes que duraran quatre mesos. Al setembre acabarem les expropiacions d’almenys dues finques més. Cada afectat té diferents drets. La majoria dels desallotjats l’any passat s’estan en pisos pont, i buscarem habitatges de lloguer per a la resta abans de final d’any. Ara per ara parlem d’una vintena de famílies. Els reallotjaments definitius han d’estar a punt abans de dos anys, en pisos de l’Ajuntament ja construïts, si pot ser a prop del barri. Mentrestant continuarem amb la resta de les expropiacions i demolicions, fins a arribar a les 22 finques”.
I després, destaca Alarcón, l’Ajuntament construirà aquí els pisos públics que va anunciar el