Connectar millor que desconnectar

Un té la sensació que cada temporada és més intensa que l’anterior. No sé si és que quan et trobes a la rampa de sortida de les vacances el cervell entra en una fase més mística i reflexiva, si és l’edat que ens passa factura o que el ritme de la informació propulsada pels nous formats de comunicació han accelerat la demanda d’un consum més impulsiu i immediat, però el cert és que arribat a aquest punt la valoració és tan contundent com evident: hi ha necessitat d’agafar aire i agafar-se un respir.

Fins ara era dels que quan m’envaïa aquest estat acudia directament al terme desconnexió per descriure quina era la necessitat primordial que s’abraonava sobre mi. Però m’he adonat que precisament el més urgent passa per una connexió amb un altre tipus de sensacions i realitats. Quan els arbres han anat creixent d’una manera més o menys salvatge, el bosc pot semblar més bonic, però hi ha el risc que el camí pres estigui cada vegada més diluït entre una vegetació que, de vegades, pot desvirtuar els nostres passos. Per això es tracta de connectar altre cop amb la nostra essència, amb el que volem ser i fer i escoltar-nos enmig del silenci abans de continuar caminant i decidir quin camí prenem la pròxima temporada. O si decidim provar alguna drecera.

Sempre hi haurà pedres als senders, fins al punt que moltes ens les posem nosaltres mateixos, no fos cas que la travessia fos més agradable del que desitgen les emocions més tòxiques i perverses. Connectar amb aquest jo interior és imprescindible per evitar caure en els mateixos errors, saber treure rèdit dels desencerts que hàgim pogut tenir i valorar tot el que hem fet bé, que segur que és molt més del que la nostra ment sabotejadora de vegades ens vol fer veure.

La desconnexió només ens porta a un perillós buit que, sense una anàlisi més profunda, pot derivar en el kamikaze joc d’anar succeint temporades recarregant piles sense fer atenció a l’estat del carregador. Ja sabem que tant a la premsa del cor com a la televisió sempre passen coses. I més que en passaran, perquè la necessitat de fer audiència i negoci cada vegada és més gran. També per això es fa imprescindible connectar amb el nostre sentit comú, el que alguns intenten torpedinar, però que és l’únic GPS vàlid per no perdre el nord ni l’honestedat. I per això un necessita estar alleujat, però sempre endollat.