La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Liceu estudia incorporar una obra de Plensa a l’entrada
El projecte, encara en fase preliminar, elevaria el valor artístic de la façana
La fama mundial de Jaume Plensa, un dels artistes barcelonins més universals de l’actualitat, no s’ha vist justament corresposta a la seva pròpia ciutat fins que, curiosament, les principals institucions musicals barcelonines amb una manifesta sensibilitat per a les arts visuals li han volgut fer un lloc a l’espai urbà.
El primer va ser el Palau de la Música Catalana, que amb l’exposició que va impulsar de l’artista barceloní el 2016 dins i fora de l’edifici modernista, va provocar una entusiasta acollida popular de l’escultura Carmela, instal·lada davant de la sala de concerts.
Quan es va acabar la mostra el veïnat no va voler que es retirés juntament amb la resta de peces, de manera que l’Ajuntament i el Palau van aconseguir que en lloc d’enviar el cap d’acer a una exposició que tenia prevista a Michigan, l’artista la deixés en cessió temporal gratuïta, de vuit anys renovables, de manera que avui dia turistes i locals encara en gaudeixen a pocs metres de la sorollosa Via Laietana.
Ara és el Gran Teatre del Liceu qui té entre mans un projecte (o dos) que apel·la a Jaume Plensa. Segons ha pogut saber aquest diari, el teatre –el director artístic del qual, Víctor Garcia de Gomar, aleshores ocupava aquest càrrec al Palau de la Música– estudia incorporar a l’entrada principal una obra de l’escultor que presumiblement arrodoniria el porxo de la façana i n’elevaria el valor artístic.
El projecte està en una fase inicial de tramitació i obtenció de permisos, si bé ahir va tenir lloc una reunió de la comissió de patrimoni, amb representants tant de l’Ajuntament de Barcelona com de la Generalitat, en què estava previst abordar aquesta qüestió.
Es dona la circumstància que en la gran remodelació que va fer el Gran Teatre de la façana el 2019 va quedar pendent de restaurar justament la marquesina de ferro, vidre i zinc, cosa que convida a pensar que en el projecte global de la porxada s’ha optat per incloure la intervenció artística de Plensa.
L’esmentada intervenció completaria els característics arcs de la façana del teatre a l’accés principal. I, tenint en compte la predilecció de l’escultor per l’acer, es podria tractar d’un conjunt translúcid, a l’estil del que beuen els seus altres caps formats per números i lletres de diferents alfabets. O directament a tall de xarxa, a través de la qual es percebria l’interior del
vestíbul o les portes de vidre.
D’aquest estil era, sense anar més lluny, el cap gegantí que va arribar a projectar per donar la benvinguda a la ciutat per mar i aire des del front del litoral, una peça amb il·luminació pròpia. El cost massa elevat del projecte quedava fora de l’escala pressupostària de l’Ajuntament, cosa que va fer que el que podria haver estat un distintiu de l’art barceloní se n’anés en orris; una declaració d’intencions institucional a l’hora de crear una marca exportable de la creació artística de la capital, a més d’una icona alternativa a la Sagrada Família.
Ara, tot i això, amb el Liceu i la ubicació a la Rambla, la ciutat tindria ocasió d’associar el seu nom amb el de Jaume Plensa, un dels seus artistes amb més èxit internacional, que quan va esclatar la pandèmia va veure interromputs projectes immediats a Toronto, Chicago, Nova Jersey o Los Angeles. La seva presència escultòrica a la portalada del coliseu líric barceloní tindria, a més, un valor simbòlic i de reconeixement a un artista internacional que, per cert, a l’agost farà 66 anys.
I no és pas l’única col·laboració que té previst en el futur immediat amb el Liceu. El teatre li ha encarregat l’escenografia del Macbeth de Verdi que ha programat per a la temporada 2022-2023. El treball escenogràfic de l’escultor va començar fa dècades, quan La Fura dels Baus li va encomanar el set de la primera òpera que els havien encarregat, L’Atlàntida de Manuel de Falla. A Plensa li agrada l’òpera, de manera que aquest luxós equip va tirar endavant i va collir l’èxit amb La damnation de Faust que els va demanar el Festival de Salzburg, o El martiri de sant Sebastià o La flauta màgica. Ell entén l’escenografia igual que l’escultura: “Un lloc on les coses passen”.
No és casual que l’encàrrec del Liceu sigui un Macbeth. Per l’artista, la sensació de memòria que té el noble escocès de Shakespeare és l’encarnació de l’escultura. “La millor definició d’escultura que s’ha ofert mai: la relació física com un mitjà per discutir l’abstracció; mata el rei per matar el somni”, ha afirmat Plensa. No pas per casualitat la seva primera escultura amb text, una peça de ferro de finals dels anys noranta, va ser un fragment de Macbeth en què el noble diu a Lady Macbeth: “No he matat un rei sinó la possibilitat de dormir”. Sleep no more , es titula l’obra.c
Un lloc privilegiat L’obra de Jaume Plensa completaria els tres arcs característics de la façana del Liceu