Ressons del Brasil

Andrea Motis

Lloc i data: Festival Jardins de Pedralbes (20/VII/2021)

A l’últim àlbum, Do outro lado do azul, Andrea Motis s’allunya del repertori clàssic del jazz nord-americà per submergir-se de ple en les càlides aigües de la música brasilera. Després d’un parell d’anys d’exitós rodatge en directe, la cantant i trompetista de Sant Andreu va clausurar la gira de presentació dimarts al Festival Jardins de Pedralbes. I ho va fer en gran, al capdavant d’un nonet que tenia les flamants novetats del saxo tenor i clarinetista Lluc Casares i el percussionista brasiler Zé Luis Nascimento.

Andrea Motis, que va mostrar una maduresa interpretativa esplendorosa, va recórrer amb bon estil i molta solvència els diferents ritmes de la música brasilera. Després d’una recreació brillant de la Dança da solidão popularitzada per Marisa Monte, la cantant es va endinsar amb solvència en l’àmbit de la samba per rebre la primera gran ovació de la nit a propòsit de Pra que discutir con madame. Abans d’abordar una bonica balada en català d’autoria pròpia i en clau de bossa nova, Sense pressa ,enel curs de la qual també va destacar com a trompetista, igual com un inspirat Lluc Casares amb el saxo tenor.

Dins d’un repertori contrastat i ben equilibrat, Motis també va versionar amb encant un tema del gran Jobim, Luiza, a quartet i amb el treball inestimable d’Ignasi Terraza al piano. Per canviar de registre, i ja amb la banda completa, ens va oferir un subjugador Choro de baile, l’únic tema instrumental del lot, amb el percussionista Zé Nascimento i el violinista Christophe Mallinger com a protagonistes principals.

Al tram final Andrea Motis ens va sorprendre amb una composició de nou encuny d’estil precolombí, Filho de Oxum, que es va beneficiar de l’exquisida tasca de Mallinger amb la mandolina i de Casares al clarinet. Abans de fer desembocar el Mediterráneo de Serrat en aigües afrobrasileres i culminar el seu esplèndid concert amb un original d’Ignasi Terraza, Jo vinc ,dedicat al genial Tom Jobim.c