La Vanguardia (Català-1ª edició)
Marta continua fent història amb el Brasil
Els Jocs per al futbol són per gaudir-ne, però dins d’un ordre. No es disputen sota la pressió d’un Mundial o una Eurocopa, però presentar un full de serveis lamentable no deixa de ser un fiasco. Que ho preguntin a la selecció espanyola, que no se’n surt al torneig olímpic pràcticament des que la generació de Xavi i Puyol es va penjar la plata el ja llunyà 2000 a Sydney. Van caure contra el Camerun, liderat per Samuel Eto’o. Però això ja forma part de l’àlbum de cromos. El que està per fer és el de Tòquio, on aquest matí el conjunt dirigit per Luis de la Fuente s’estrena contra Egipte (9.30 hores) a la subseu de Sapporo, allà on Paquito Fernández Ochoa es va destapar als Jocs d’hivern del 1972.
Espanya no va participar ni en Atenes ni en Pequín i després va arribar la patacada de Londres 2012. Amb Luis Milla al capdavant, la selecció no va fer ni un gol i en va quedar fora abans dels encreuaments malgrat que comptava amb tres campions de l’Eurocopa d’aquell any com Alba, Javi Martínez i Mata, i tot i la presència de jugadors tan coneguts com Ander Herrera, De Gea o Isco. Però pitjor va ser no classificar-se tampoc per a Rio. Quatre fiascos seguits. Massa.
Per això l’equip olímpic que entra en lliça vol assemblar-se més al de la plata de fa 21 anys o al de l’or de Barcelona’92, el de Guardiola, Kiko, Luis Enrique o Ferrer. Té fusta, amb fins a sis integrants de l’absoluta a l’última Eurocopa. La perla Pedri, Unai Simón, Olmo, Oyarzabal o Eric Garcia han de ser líders del conjunt. “Estem davant una oportunitat única, els Jocs són els Jocs en qualsevol circumstància”, va assenyalar abans del debut De la Fuente, que també compta amb homes experimentats com
Asensio o Ceballos i més jovenets com el blaugrana Mingueza i els blanc-i-blaus Óscar Gil i Javi Puado. “Seria absurd dir que no podem aconseguir l’or”, afirma convençut el seleccionador.
Després d’Egipte Espanya se les haurà amb Austràlia i l’Argentina, però aquesta vegada l’albiceleste no presenta noms llampants. Res a veure a quan disposava d’Agüero, Messi o
Mascherano. Tampoc no pot presumir França de Mbappé, a qui el PSG no va donar permís. En canvi, el veteraníssim Gignac sí que hi participarà. Però per a clàssics l’incombustible Dani Alves al comandament del Brasil sobre la gespa.
“Tant de bo aconseguim aquesta medalla, perquè fa molt de temps que treballem per arribar aquí. S’ha quedat gent fora que es va classificar el 2019 i també per ells intentarem lluitar per aquestes medalles. I aquests dies aquí ho recordarem tota la vida, perquè és molt especial”, va afirmar el defensa del Madrid Jesús Vallejo a la roda de premsa telemàtica organitzada pel Comitè Olímpic Espanyol i que va obrir el seu president, Alejandro Blanco.
“No hem tingut mai un equip amb aquesta qualitat. Em sap greu pel meu amic De la Fuente quan penso en el moment que hagi de triar els 11 titulars. Estic segur que us emportareu una medalla: sou de primer nivell mundial”, va afirmar el dirigent, que obre i tanca les compareixences amb els esportistes espanyols i també els fa preguntes. Els Jocs no s’assemblen a res.c
La brasilera Marta Vieira, amb 35 anys, es va convertir ahir en la primera futbolista que aconsegueix marcar en cinc edicions diferents dels Jocs. Cap home no ho havia aconseguit tampoc. Marta va contribuir amb dos gols a la victòria (0-5) contra la Xina. També va ser una jornada històrica per a l’Holanda de Lieke Martens, que va aconseguir la golejada més gran en uns Jocs: 3-10 contra Zàmbia. La blaugrana va jugar els 90 minuts i va fer un doblet.
EL FUTBOL I EL SOFTBOL OBREN ELS JOCS.
“Seria absurd dir que no podem aconseguir l’or”, admet el seleccionador, Luis de la Fuente
França no disposa de Mbappé i l’Argentina no hi porta figures; en canvi, Alves dona experiència al Brasil