Aterrant a la Ricarda

Al’empresari nord-americà Henry Ford se li atribueix la frase que la majoria de les persones “gasten més temps i energies en parlar dels problemes que en afrontar-los realment”. Sobre el debat de l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport del Prat hem conegut moltes opinions a favor i en contra, i molt possiblement tots tenen part de raó. Els sectors econòmics que defensen la necessitat del pla per l’efecte positiu per a l’economia (ahir ho van fer Foment, Pimec i el Gremi d’Hotels) tenen tota la raó, com els sectors ecologistes que desitgen preservar l’entorn natural de la Ricarda. Fa moltes setmanes que escoltem raonaments dels uns i els altres sense sortir d’aquest bucle, mentre el temps va passant i s’acosta la data límit fixada per Aena per aprovar la inversió de 1.700 milions d’euros en el projecte.

Cal, per tant, afrontar el problema en lloc de parlar-ne més. Com a frontispici, Barcelona necessita fer més gran el seu aeroport si volem tenir vols intercontinentals (la pista llarga actual no es fa servir per no molestar els veïns, i la curta és justament això: curta). És necessari també construir la terminal satèl·lit. Si es diu que no a Aena i renunciem a aquesta partida, el Prat es quedarà com a paradís dels low cost i millor que projectem un AVE amb destinació a Barajas, que serà el nou aeroport dels catalans per a vols de llarga distància. No hi ha alternativa.

Per tant, sí a l’ampliació. Segon tema: s’ha de fer afectant el mínim possible la reserva natural. L’ampliació ha de ser forçosament de 500 metres? Pot ser de 300 o 200 metres? Es pot compensar l’afectació de la Ricarda amb un altre nou espai més ampli com ja es va fer quan es va desviar el curs del riu Llobregat? Cal valorar que qualsevol projecte que es plantegi ha de ser avalat per la UE. No hi ha lloc per a cacicades.

Per tant, el més assenyat seria dir sí a Aena, que compleixi amb la seva obligació d’invertir a

Barcelona com fa a Madrid, i després que totes les parts implicades busquin la millor solució mediambiental, però no es pot deixar escapar aquesta oportunitat. Així de clar.